Juan Carlos Ortega passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. L’humorista, locutor i creador de veus barceloní ha passat per la televisió, la ràdio i la premsa amb el seu humor característic i els personatges que l’acompanyen. L’any 2016 va rebre el Premi Ondas a la seva trajectòria professional, en què destaquen les col·laboracions amb Gemma Nierga a ‘La ventana’ (Cadena SER), a ‘Crónicas marcianas’ (Telecinco) amb Xavier Sardà i a ‘Late motiv’ (Movistar) amb Andreu Buenafuente. Ara, els més noctàmbuls el poden acompanyar de matinada a ‘Las noches de Ortega’, de la Cadena SER.
Ortega explica que no surt gaire de casa, de fet diu que “per mi Barcelona és a casa meva”. Treballa gairebé sempre des de casa, però Barcelona li agrada, tot i que hi ha alguns llocs de la ciutat que desconeix. Per exemple diu que “desconec molt Gràcia i m’encanten Horta i les seves casetes”.
“M’agraden les coses ‘pijes’ i ben cuidades”
L’humorista viu a prop de la plaça d’Espanya i es mou amb bicicleta elèctrica: “Vivim en una ciutat amb carril bici per tot arreu, és una meravella”. Si pensa en un lloc preferit el primer que li ve al cap és el Parc de Pedralbes. Explica que és molt ‘pijo’, però és que li agraden “les coses ‘pijes’ i ben cuidades: el Parc de la Ciutadella, els bancs del passeig de Gràcia”.
Pel que fa a la pugna entre Madrid i Barcelona, Ortega ho té clar: les dues ciutats són precioses. I posa d’exemple la lluita antiga entre les bandes clàssiques: “els Rolling o els Beatles, et poden agradar els dos. M’agrada molt Madrid i també Barcelona”. Pel que fa a l’humor, creu que és molt semblant entre madrilenys i barcelonins.
“Vaig flipar amb la cúpula i les estrelles del CosmoCaixa”
Ell crea veus en el seu programa i explica que s’imagina aquests personatges vivint en pisos de l’Eixample, els ubica i s’inspira en veus que va sentir durant la seva infància i que li han quedat gravades, moltes vegades de familiars seus.
Ortega és un enamorat de la ciència i per això el CosmoCaixa és un espai especial per a ell. De fet, recorda la primera vegada que va anar al planetari: “Vaig flipar amb la cúpula i les estrelles”.
