Les 18.000 persones que cada setmana passen per la Sala Apolo tenen ara un al·licient més a banda de la música. El projecte expositiu ART MEETS APOLO vol treure a ballar les obres d’art que tradicionalment habiten als museus i les galeries i integrar-les en la cultura de club, sempre permeable a altres formes d’expressió i d’avantguarda. ‘Plaça Tísner‘ visita una de les exposicions.
Són dos mons que semblen distants però caminen sobre una línia comuna: la llibertat d’expressió”
La idea és cedir espais a artistes no musicals perquè exposin obres i instal·lacions “ad hoc” que convisquin amb la seva programació musical. “Són dos mons que semblen distants però caminen sobre una línia comuna: la llibertat d’expressió”. Es tracta d’obres d’art que, a diferència de les propostes i esdeveniments efímers que tenen lloc a la sala, tenen un caràcter semipermanent i estaran visibles durant mesos.
El primer a sortir a la pista va ser Pedro Torres amb ‘Accumbens’, una instal·lació que s’ha pogut veure des del maig a les escales entre la Sala Apolo i La [2].
Respiració, natura i artificialitat
La psicodèlia i la fantasia cromàtica de ‘Psychoflage‘ acompanya les entrades i sortides de la sala. La instal·lació que corona el vestíbul és obra de Mónica Rikić i està formada per mòduls electrònics que respiren i es deixen influir pel ritme de les persones que transiten l’espai. Ada Morales i Carla Puig (unides en el sobrenom A C) han decidit envair el club de fenòmens atmosfèrics i han portat a la sala un crepuscle i una tempesta elèctrica en el marc de VERS(U)S.
És un art viu”
I en contraposició a aquesta força de la natura, Jordi Gispert Pi exposa “Apolo paradís artificial“, una instal·lació escultòrica feta amb materials reciclats o recuperats de contenidors. “És fantàstic que per aquí passi mig milió de persones cada sis mesos, això vol dir que és un art viu”, valora Gispert.
Cobla queer als lavabos
L’objectiu del projecte A.M.A també és portar l’art a espais inesperats. Pocs ho són més que els lavabos de l’Apolo, on aquests dies es poden escoltar diverses reinterpretacions sonores de cançons de cobla inspirades en figures com la de Paco España, que va ser un dels artistes pioners del transformisme contemporani i que va venir a Barcelona buscant un espai per al seu art, tal com va fer Fito Conesa, l’artista que signa aquesta peça.
És una reivindicació a les veus silenciades perquè formaven part de la Barcelona gamberra dels 80”
Sota el títol ‘La Fito. Cantar como una cura posible’, el públic que utilitzi els banys de la sala podrà escoltar en “loop” aquest homenatge. “És una reivindicació a les veus silenciades perquè formaven part de l’engranatge de la Barcelona gamberra dels 80”, comenta l’autor.
ART MEETS APOLO sorgeix de la col·laboració entre la sala, la galeria LAB 36 i l’agència cultural Screen Projects. Els propers artistes confirmats són Aryz, Iván Forcadell i Joaquín Boymer de Volàtil Studio, i Miliça Lukic i Miroslav Perkovic de Misato Studio. Les obres que estan preparant se centraran en el mural, la fotografia i l’art digital.
