Sovint la literatura infantil i juvenil és la gran oblidada del sector editorial. Així ho denuncien Marina Llompart i Guillem Fargas, responsables del pòdcast ‘Tàndem’, dedicat a aquest tipus de literatura i a la mediació literària.
En la seva secció mensual al programa de betevé ‘Plaça Tísner‘, Llompart i Fargas adverteixen que quan parlem de clàssics literaris tendim a pensar en les grans obres de la literatura universal per a adults. Recorden, però, que també trobem títols que uneixen generacions i esdevenen referents culturals compartits en la literatura infantil i juvenil. Alguns exemples són ‘L’aneguet lleig’ o ‘La sireneta’, de Christian Andersen, o ‘Allà on viuen els monstres’, de Maurice Sendak.
Tot i això, també tenim l’opció de llegir clàssics universals adaptats per a un públic infantil. Aquestes són algunes de les adaptacions que ens recomanen per a infants i joves:
‘L’Odissea’, d’Homer
Adaptació d’Albert Jané, Bambú (2012)
Aquesta adaptació del clàssic d’Homer porta el llenguatge a un terreny en què el lector jove se senti còmode i competent. Inclou, a més, informació addicional a banda de la que ens donen les il·lustracions.
‘El Quijote, contado a los niños’
Adaptació de Rosa Navarro, Edebé (2007)
Col·lecció de clàssics adaptats segons l’edat dels lectors a càrrec de Rosa Navarro, amb il·lustracions de Francesc Rovira. Es poden trobar títols com ‘El Quijote’, ‘El avaro de Molière o ‘Platero y yo’.
‘El drac blanc’
Adolfo Córdova, Meraki (2021)
L’escriptor mexicà és un enamorat dels contes clàssics. En els seus llibres juga a crear un producte nou, però que al mateix temps beu profundament dels clàssics. A ‘El drac blanc’, i altres personatges oblidats’, personatges secundaris com el rei dels micos alats a ‘El mag d’Oz’, la fada blava a ‘Pinotxo’ o el gat Cheshire a ‘Alícia en el país de les meravelles’, esdevenen protagonistes.
‘Cuentos entre bambalinas’
Gilles Bachelet, Thule (2017)
Banchelet pica l’ullet als clàssics a través de personatges populars amb el seu humor característic i una certa mirada crítica. Així, per exemple, podem veure Pinotxo mirant de fer-se una rinoplàstia, els tres bandits signant un contracte o el Pomelo passant per maquillatge.
‘Contes per a nens i nenes políticament correctes’
James Finn Garner, Quaderns Crema (1994)
Presenta una realitat que ja no és vigent, però manté l’essència de cada obra i és completament universal. James Finn Garner reescriu els contes de sempre en clau políticament correcte i un toc d’humor.
