Després de dècades de predomini aclaparador del relat fictici «el turisme és bo per a tots» i del més recent qüestionament daquest fet per part dels moviments socials, és una realitat indiscutible que la turistització ha esdevingut una inquietud col·lectiva i una font de conflictes diversos.
L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) està fent una anàlisi dels impactes del turisme de masses a Barcelona i als seus barris. Sobre la base d’aquesta anàlisi llancen una proposta de decreixement turístic per a la ciutat fonamentada en la desespecialització i diversificació de la seva economia; és a dir, en la reducció dels fluxos i de l’activitat turística tot generant alternatives econòmiques que evitin una crisi que patiríem substancialment les classes baixes. Més enllà de les reticències inicials que acostumen a despertar termes com ara decreixement, s’ha de dir que el decreixement turístic arribarà abans o després: subjecta a diversos factors poc previsibles, com ara la situació geopolítica en d’altres destinacions, les volàtils modes turístiques o els atemptats terroristes, la indústria turística no pot créixer indefinidament i en algun moment decaurà. Segurament, és preferible que tingui lloc de manera acordada i programada en forma de diversificació econòmica que no pas de manera accidental i sobtada, colpejant sobretot les classes treballadores; es tractaria d’una caiguda similar a la de la indústria del totxo fa alguns anys.
