(ACN) La multinacional Uber ha anunciat aquest dimarts que tornarà a operar a Barcelona però aquest cop com a aplicació de taxi, després que fa més d’un any i mig abandonés la capital catalana com a conseqüència de l’aprovació del decret de la Generalitat que regulava els VTC. Segons han explicat fonts de la companyia, avui mateix s’han posat en contacte amb l’AMB per començar a operar amb l’app, a la qual els taxistes barcelonins ja es poden adherir.
Un portaveu d’Uber ha explicat que volen “treballar amb el sector del taxi i de les administracions públiques en la recuperació del sector a Catalunya”. A Madrid, la multinacional nord-americana va integrar el taxi a la seva plataforma fa just un any i s’hi han incorporat 1.500 taxistes. Segons sosté la companyia, el nombre de taxistes registrats a Uber s’ha doblat des del mes d’agost per l’impacte en la caiguda de la facturació a la capital espanyola per la crisi del coronavirus. La integració va ser possible per l’aprovació del nou reglament del taxi a la Comunitat de Madrid, que permet oferir preus tancats i descomptes a les tarifes.
Arran de l’aprovació del decret de la Generalitat que regula l’oferta dels VTC, Uber va decidir abandonar la capital catalana en considerar que el text era “totalment incompatible” amb la seva activitat. Alguns dels punts que inclou la normativa catalana és que els usuaris han de contractar el servei amb almenys 15 minuts d’antelació, la prohibició d’estacionar al carrer i que els vehicles tornin a la base immediatament després de cobrir un servei.
La plataforma i la seva competidora a la ciutat, Cabify, van fer aquest anunci hores després de l’aprovació del decret, tot i que la segona va tornar a la ciutat al cap d’unes setmanes assegurant que acceptava la nova normativa i que s’hi adaptaria. No obstant això, la Generalitat va obrir-li alguns expedients per presumpte incompliment de la normativa. A banda, l’empresa va al·legar que, d’acord amb la seva interpretació del decret, la precontractació de 15 minuts només calia fer-la el primer cop que s’utilitzava el servei i no cada vegada.
La interrupció de l’activitat de les dues empreses va causar un degoteig d’ERO a les empreses propietàries de llicències que prestaven servei per a les dues plataformes.
