Les congestions de trànsit són sempre presents en les operacions de sortida de Barcelona quan comencen uns dies de vacances. Evitar-les sembla una missió impossible. De fet, segons el geògraf urbanista Pau Avellaneda, “hem d’assumir que fer cues forma part del viatge perquè les vies d’accés de la ciutat no poden assimilar la gran quantitat de cotxes que volen sortir en les mateixes hores”. I ho compara amb dues situacions: la sortida dels espectadors del cinema i amb la manera que l’aigua desborda els embornals en un dia de forta tempesta.
Fer més carreteres o carrils empitjoraria la situació
Segons Avellaneda, “la solució no passa per ampliar la infraestructura viària”. Ja hi ha experiències a casa nostra i arreu del món en què s’ha demostrat que fer més carrils o noves carreteres no soluciona el problema. La mesura suposaria una enorme inversió econòmica per atendre les necessitats de quatre dies comptats al final de l’any i a mitjà termini la situació seria, fins i tot, pitjor. Tot plegat es deu a la demanda oculta, que fa referència al fet que actualment molts ciutadans no agafen el cotxe per, entre altres raons, estalviar-se els embussos.
Si les vies es descongestionessin es produiria l’efecte crida i en poc temps estarien col·lapsades. Un exemple a casa nostra són les rondes que no van tardar a anar carregades de vehicles després de la seva inauguració. D’altra banda, Avellaneda apunta que actualment s’està ampliant un carril a la c-58, una via habitualment congestionada, i augura que en poc temps tornarà a saturar.
Fugir de les hores punta i transport públic
L’incivisme dels conductors també juga un paper en les complicacions viàries. Accions com intentar canviar de carril per guanyar pocs metres provoca l’anomenat efecte acordió i s’alenteix la marxa. També l’efecte badoc d’aquells ciutadans que circulen lentament perquè tafanegen un accident perjudica la sortida dels cotxes. Malgrat tot, segons Avellaneda, si ens estalviéssim aquestes accions incíviques minvaria el problema, però en unes proporcions irrellevants.
Una de les poques coses que poden fer els conductors és iniciar els desplaçaments fora de les hores punta en què s’acumulen la majoria de vehicles o buscar alternatives de transport públic. En aquest sentit indica que cal invertir en la xarxa ferroviària fora de l’àrea metropolitana.
L’exemple del centre d’Europa
Més enllà de les nostres fronteres, les llargues cues quan marxem de vacances són un denominador comú tan a Europa com a la resta del món. La qüestió s’ha estudiat tan per enginyers com per experts en mobilitat i les conclusions són les mateixes. Els embussos són inevitables i invertir en infraestructura viària no fa desaparèixer el problema. En alguns països com la Xina s’hi arriben a fer puntualment cues de fins a quatre dies malgrat que la via pugui arribar a tenir més de 25 carrils de circulació. D’altra banda, a països europeus com Holanda ja han apostat des de fa temps per reforçar la xarxa de ferrocarrils. I tot i que en minimitza lleugerament els efectes de les cues, encara s’hi congestionen les carreteres.
