A l’hora de fer el pla urbanístic d’una ciutat no sempre es té en compte quin efecte tindrà en l’acumulació de partícules de contaminació. L’investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) JosepAnton Morguí defensa que en matèria urbanística cal valorar també la distribució de la contaminació i això implica tenir present l’aire i no només el sòl urbà.
“La contaminació l’hem de fer marxar a través del vent i aleshores s’ha de tenir present que l’aire és de la ciutat. És responsabilitat del pla urbanístic tenir millors espais i menys contaminats”
De fet, l’investigador insta que els plans d’ordenació urbana dels ajuntaments comprovin si un edifici ubicat en un districte està afectant una altra zona: “La contaminació l’hem de fer marxar a través del vent i aleshores s’ha de tenir present que l’aire és de la ciutat”, raona.
La platja del Besòs, un exemple d’urbanisme sostenible
Per a Morguí, la platja del Besòs és un bon exemple d’urbanisme verd perquè es va pensar en l’efecte del vent. Al nord del Port del Fòrum es van afegir unes platges avançades al mar que fan que el vent i les ones tinguin un recorregut llarg per anar-se frenant. Això permet que el vent que arriba a la planta de residus de Sant Adrià de Besòs hagi afluixat i que, per tant, la pudor no s’estengui tant.
En canvi, l’investigador parla de la Sagrada Família, que tindrà una alçària de prop dels 200 metres, com un exemple d’obstacle que fa perdre energia al sistema d’aire, de manera que la zona queda més estancada.
Pel que fa al Pla Cerdà, no va estar pensat per la contaminació però, segons Morguí, la disposició dels edificis dirigeix les brises de muntanya a mar i, per tant, permet la neteja de l’aire.
Com haurien de ser els edificis per facilitar la ventilació?
Els edificis de planta rodona són els que, segons Morguí, faciliten millor la ventilació: “Sabem veure bé com s’acumula la pols darrere els camions, per efecte aerodinàmic. I ens podem preguntar si no s’acumulen les partícules en els edificis a sotavent i segons el fort que bufa el vent”, reflexiona.
L’investigador insisteix a tenir edificis de diferents mides, “punts alts i punts baixos”, és una bona opció però també recomana omplir els terrats de “verd” amb plantes que ajudin a renovar l’aire.
La prova del raspall i la pólvora de talc
JosepAnton Morguí proposa fer una prova amb un raspall de cabell per entendre com funciona la distribució de la contaminació en una ciutat en funció de l’urbanisme. Assegura que si es retallen algunes puntes, s’afegeixen bocins de canyes de beure de mides diferents, per simular les alçàries dels edificis i la seva distribució, s’escampen pólvores de talc i es bufa amb una altra canya, com si fos vent, la pols s’acumularà més en uns racons o altres segons els clots i les barreres.
