Des de fa més de trenta anys, quan es parlava del forat de la capa d’ozó, totes les mirades se centraven únicament al pol Sud, a l’Antàrtida. Però recentment, i davant la sorpresa de la comunitat científica, diversos equips han detectat que aquest fenomen també es produeix a l’extrem nord del planeta, a l’Àrtic.
Diversos serveis meteorològics i equips d’investigació que treballen a l’Àrtic han descobert que durant les últimes setmanes hi ha hagut una important disminució, de fins al 30%, del gruix de la capa d’ozó en aquesta regió de la Terra. Un estudi publicat a la revista ‘Nature’, cataloga aquest forat de la capa d’ozó com el “més gran, probablement” que s’havia conegut fins ara a l’Àrtic, a part de tractar-se d’un forat “estrany i sense precedents”.
Les causes d’aquest forat al pol nord sembla que no tindrien res a veure amb els gasos CFC, que són els responsables de la destrucció de la capa d’ozó a l’Antàrtida i que van ser prohibits durant el Protocol de Mont-real el 1987. De totes maneres, no són bones notícies, ja que aquesta capa ens protegeix de les radiacions solars més perjudicials per a la vida.
#Ozonelayer minimum 2020 in Arctic. Special met. conditions has led to stratospheric temperatures below -80°C. Thus, due to sunlight and chemistry, very low ozone values are observed. Normally the stratosphere over the Arctic is too warm and the #polarvortex too unstable. pic.twitter.com/JjGCKqP3BN
— AC SAF (@Atmospheric_SAF) March 30, 2020
Un fenomen excepcional?
Les primeres dades sobre la pèrdua de gruix o forat a la capa d’ozó a l’Àrtic van ser difoses pel servei AC SAF d’Eumetsat (Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics) a mitjans de març. Una de les sorpreses d’aquesta situació a l’Àrtic és que l’esdeveniment, que ja havia passat en altres ocasions però a menor escala, sembla que enguany té unes dimensions i una duració més grans de les esperades.
Entre les possibles explicacions d’aquest augment hi té a veure l’excepcional quantitat d’aire fred que hi ha hagut aquest hivern a l’Àrtic. De fet, des del 1979 que no es registrava tant aire fred en aquest punt. En aquest sentit, les baixes temperatures enregistrades han facilitat la destrucció de l’ozó.
Dramatic #ozone loss (30%) over North Pole seen from space by #IASI. Exceptional meteorological conditions led to a mini “ozone hole” in March 2020. The images are averages over 1-16 March for 2009-2020. pic.twitter.com/J0VIuxb8AA
— AC SAF (@Atmospheric_SAF) March 18, 2020
Bones notícies al sud
Afortunadament, el forat de la capa d’ozó de l’Antàrtida presenta una evolució molt positiva, ja que segons les dades analitzades durant els darrers 30 anys preveuen que la regió podria quedar totalment reconstruïda cap a l’any 2060 si es mantenen les mesures de protecció establertes en el Protocol de Mont-real.
The latest ozone analysis from @CopernicusECMWF #AtmosphereMonitoring Service @ECMWF shows a much smaller #ozonehole on #OzoneDay2019 than in 2018. This is the result of a sudden stratospheric warming #SSW that is happening in the SH. More ozone info on https://t.co/JGcrURyxJM pic.twitter.com/lhZtnDWmLb
— Antje Inness (@AntjeInness) September 16, 2019