Davant del pic insòlit de calor que es preveu per a aquest dimarts, s’ha parlat molt els darrers dies de la possibilitat de superar el rècord de temperatura màxima absoluta a Catalunya. Realment, quin és aquest valor?
Fins aquest dilluns, 17 de juliol, es tenien molt presents els 43,8 ºC que es van registrar a Alcarràs (el Segrià) el 29 de juny del 2019. Aquest era el rècord de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El cert és que al llarg del segle passat hi va haver alguns episodis de calor que van portar el termòmetre una mica més amunt d’aquesta xifra.
Rècord de temperatura a Catalunya per la XEMA: 43,8 ºC a Alcarràs
La Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), actualment està formada per 189 punts de mesura repartits per tot el país: des de la zona litoral fins a les cotes altes del Pirineu. Aquesta xarxa va agafar volada amb la recuperació del SMC l’any 2001, però hi ha registres anteriors.
De la XEMA, el valor de temperatura més elevat eren els 43,8 ºC d’Alcarràs del 29 de juny del 2019. El segon lloc l’ocupaven els 43,6 ºC d’Artés (el Bages) del 28 de juny del 2019 i de Vinebre (la Ribera d’Ebre) del 12 d’agost del 2022.
Dades d’estacions automàtiques enfront de les d’estacions manuals
Ara bé, aquesta xarxa és relativament recent i, a mesura que ens n’anem enrere, cada vegada hi ha menys estacions i menys registres. Així doncs, cal consultar les dades d’estacions meteorològiques manuals per trobar informació sobre les calorades del segle XX, algunes de les quals van ser extraordinàries.
Toni Barrera-Escoda, tècnic de l’SMC, explica que a l’hora de comparar dades d’estacions manuals amb dades d’estacions automàtiques cal tenir en compte que els termòmetres i les condicions de mesura són una mica diferents entre si. Això pot fer que donada una mateixa situació, el registre d’una estació i d’una altra puguin diferir lleugerament.
A més a més, quan es consulten dades de força anys enrere cal parar sempre molta atenció a les condicions de contorn, és a dir, el tipus d’abric meteorològic dins del qual hi havia el termòmetre, o si l’estació estava situada en un lloc i en un entorn adequats.
45 ºC a Vimbodí-Riudabella el 15 d’agost del 1987
Quan es parla de calor extrema al segle XX una de les primeres dates que ve al cap és el 15 d’agost del 1987. Aquell migdia la isoterma de 28 ºC a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud) va afectar la meitat sud de Cataunya. A més, hi va haver una ponentada molt forta que va ajudar a fer enfilar i de valent la temperatura en algunes zones.
L’estació meteorològica de Vimbodí-Riudabella (la Conca de Barberà) va mesurar una temperatura màxima de 45,0 ºC. Aquest registre és fiable o molt fiable, apunta Barrera-Escoda, ja que correspon a una estació manual amb abric estàndard de tipus Stevenson, termòmetres de màxima i mínima i sobre terra natural.
Aquell dia també es va arribar als 44,0 ºC a Flix – Central Hidroelèctrica (la Ribera d’Ebre), a Manresa – el Soanya (el Bages) i a Torrefeta – Granges Nial (la Segarra), tots tres registres mesurats amb les mateixes condicions.
6 de juliol del 1982: el Vallès a 45 ºC?
L’altra gran calorada del segle XX va ser el 6 de juliol del 1982. La situació meteorològica va ser relativament semblant al cas anterior: una massa d’aire molt càlid (26-27 ºC a 850 hPa) i vent terrer. Durant aquest episodi és quan l’Observatori Fabra va registrar la temperatura màxima de tota la sèrie més que centenària, amb 39,8 ºC.
Aquell dia es va assolir una temperatura màxima de 45,0 ºC a l’Aeròdrom de Sabadell. Segons apunta Barrera-Escoda, les condicions amb què es va mesurar aquest registre, suposadament, són similars a les del registre de Vimbodí-Riudabella, però explica que no se’n tenen més detalls.
De la mateixa calorada hi ha els 44,0 ºC de Sallent – Potasses del Llobregat (el Bages) i de Caldes de Montbui – Torre Marimon (el Vallès Oriental). Aquestes dues dades corresponen a llocs amb condicions d’observació apropiades, indica el tècnic de l’SMC. També es va arribar als 44,0 ºC a Martorell – la Torre (el Baix Llobregat) i a Juneda – Mas de Miravall (les Garrigues), però d’aquestes dues estacions se’n desconeixen les condicions de mesura, si bé són dades que semblen ser fiables.
Barrera-Escoda explica que hi ha dades més elevades en l’històric d’observacions meteorològiques, però “els emplaçaments i les condicions de mesura no eren apropiades”.
43,4 ºC a Lleida, el registre més alt de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)
Pel que fa a les dades que l’AEMET té en obert a la seva pàgina web, el registre més elevat corresponia als 43,4 ºC que es van registrar a Lleida el 29 de juny del 2019. En segon lloc, hi ha els 43,0 ºC de l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, del 7 de juliol del 1982, i la mateixa xifra registrada a l’aeroport de Girona, però en aquest cas el 28 de juny del 2019.
La calorada del 18 de juliol del 2023 ha fulminat tots els rècords anteriors
Tots aquests rècords, però, han passat a la història. El pic de calor excepcional de dimarts, 18 de juliol del 2023, ha portat la temperatura a registres del tot insòlits a Catalunya.
Amb dades fins a les 14 h, a l’estació meteorològica de la XEMA del pantà de Darnius (l’Alt Empordà) ha registrat una màxima de 45,0 ºC. Així, aquest ha esdevingut el nou rècord de calor del nostre país.
