La massa d’aire càlid sense precedents marxa sense deixar rècords de calor. Per què?

El primer episodi de calor intensa d’aquest juliol ha anat a la baixa amb l’allunyament progressiu de la massa d’aire càlid que ens ha afectat durant les darreres jornades. Des del punt de vista meteorològic, ha estat una calorada excepcional, encara que els registres de les estacions en superfície no ho reflecteixin.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha donat a conèixer aquest dimecres una dada molt destacable. El radiosondatge de Barcelona ha mesurat dimecres a la mitjanit una temperatura de 29,4 ºC a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud), el valor més elevat en aquest nivell de referència de tota la sèrie de dades, que és de 25 anys. És gairebé dos graus per sobre del rècord anterior (27,6 ºC els dies 14 d’agost del 2021 i 23 de juliol del 2009).

Mai, des que hi ha dades d’aquesta mena a Catalunya, s’havia detectat una massa d’aire tan càlid. L’anomalia ha arribat a situar-se en 12 graus respecte a la mitjana. Ara bé, com és que havent-hi hagut una massa càlida rècord sobre la vertical de Barcelona els registres de temperatura arran de terra no han estat gaire remarcables?

No hi ha una relació directe entre 850 hPa i la superfície

La temperatura a 850 hPa s’utilitza tot sovint per identificar si hi ha una massa d’aire càlid o d’aire fred. El motiu és que es tracta d’un nivell de l’atmosfera prou allunyat de bona part de la superfície terrestre, de manera que l’escalfament diürn i el refredament nocturn del terreny no n’afecta la temperatura. Es considera atmosfera lliure. Alhora, és prou proper per fer-se una idea de com pot influir en la temperatura arran de terra.

Ara bé, una cosa és el que passa a 1.500 metres d’altitud i, l’altra, el que passa en superfície. La temperatura a 850 hPa no guarda una relació directa amb la que hi ha a tocar de terra. Hi ha diversos factors que hi intervenen.

El vent, la nuvolositat, la humitat i la persistència

Un dels factors clau a l’hora de determinar la temperatura màxima en superfície és el vent. En dies de vent fort l’aire es barreja i això fa que hi hagi una relació més clara entre la temperatura a 850 hPa i arran de terra. D’altra banda, la direcció del vent és clau, ja que quan bufa de mar cap a terra (per exemple la marinada) arrossega la massa d’aire marítima que és més fresca i això frena la pujada de la temperatura. En canvi, quan predomina el vent terrer, el termòmetre arriba a marcar registres molt més elevats.

La humitat i la nuvolositat també hi tenen molt a dir. En dies ennuvolats o en què la humitat és molt elevada, la temperatura a prop de la superfície no es pot enfilar gaire a causa de la menor radiació solar que hi arriba.

Per últim, també influeix la persistència de la massa d’aire, ja que té una certa inèrcia. Quan una massa d’aire càlid s’estableix al llarg de molts dies sobre Catalunya és més fàcil que la temperatura arran de terra pugui enfilar-se de valent. En canvi, si fa una visita fugaç, l’ascens del termòmetre costa que arribi a les capes més baixes de l’atmosfera.

En el cas concret de dimarts, 11 de juliol, tot i tenir una massa d’aire extraordinàriament càlida sobre la vertical de Barcelona, va predominar la marinada al llarg de tot el dia i el cel va estar a estones ennuvolat, sobretot durant la primera meitat de la jornada. A més, el pic màxim de calor a 850 hPa va ser un vist i no vist.

850 hPa vs. Observatori Fabra

Si mirem quina temperatura hi havia a 850 hPa en els dies en què s’han registrat els registres de temperatura màxima més alta a l’Observatori Fabra ens emportarem més d’una sorpresa. Per fer aquesta comparativa hem utilitzat les dades de la reanàlisi CFS, ja que la sèrie del radiosondatge de Barcelona es va iniciar a finals dels anys 90.

Sorprèn la disparitat de valors de la temperatura a 850 hPa. Dels cinc registres de temperatura més alta de l’Observatori Fabra, en dos la temperatura a 850 hPa va ser inferior als 25 ºC. El que comparteixen aquests dies, però, és el predomini del vent terrer i la poca cobertura de núvols.

Curiosament, els registres màxims de la sèrie del radiosondatge de Barcelona no correspon amb cap dels registres més alts de temperatura de l’Observatori Fabra. La màxima de l’11 de juliol del 2023 va ser de 33,3 ºC, la 209a més alta de la sèrie, tot i registrar-se el rècord a 850 hPa. Pel que fa al record anterior de 850 hPa, que es va mesurar els dies 23 de juliol del 2009 i 14 d’agost del 2021, a l’Observatori Fabra la màxima d’aquells dies va ser de 36,1 ºC (la 24a més alta) i de 35,3 ºC (la 44 a), respectivament.

Queda ben clar que una massa d’aire molt càlid a 1.500 metres d’altitud no ho és tot a l’hora de registrar valors de temperatura extrema.