Les estacions meteorològiques de superfície ens aporten dades de gran interès, però també és imprescindible disposar les dades meteorològiques que s’enregistren en altura —a diferents nivells— per fer un bon pronòstic.
Què és un radiosondatge?
Un radiosondatge és un mètode d’exploració de la part baixa de l’atmosfera, que en permet saber l’estructura vertical mitjançant la mesura de diverses variables meteorològiques com ara la temperatura, la humitat, el vent o la pressió atmosfèrica.
El sondatge atmosfèric el fa una radiosonda, una petita estació meteorològica que conté diversos sensors, i que és transportada per un globus ple d’heli.
El globus sonda
L’estació de radiosondatge consta d’un equipament específic on es poden diferenciar tres elements: el globus, la radiosonda i l’estació receptora.
El globus s’infla d’heli. Des del 2013 el procés d’inflat i l’enlairament és totalment automatitzat. El llançament es du a terme cada dia, de manera autònoma, a les 12 h i a les 00 h.
La radiosonda —d’un sol ús— consisteix en una petita capseta lleugera que conté una bateria, un sensor de GPS i un transmisor de ràdio. També incorpora un sensor extern de temperatura i un d’humitat.
Nicolau Pineda, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya ,explica que els globus solen arribar a una altura de 26 o 27 km de mitjana, tot i que alguns poden arribar fins als 30 km. El globus s’enlaira a una velocitat aproximada de 5 m/seg, i envia les mesures mitjançant un senyal de ràdio, en petits intervals de temps.
Les dades de ràdio les recull l’estació receptora i es van monitoritzant a temps real mitjançant un ordinador. Amb això es construeix un fitxer que s’envia automàticament al Servei Meteorològic de Catalunya i també una la xarxa global GTS.
La majoria de globus sonda acaben caient a terra un cop explota. A Barcelona aproximadament el 80 % de les sondes solen anar a parar damunt del mar. Algunes, però, excepcionalment, es tornen al Servei Meteorològic de Catalunya.
Una densa xarxa de radiosondatges d’abast global
A partir de les dades dels radiosondatges s’obté l’estat real de l’atmosfera en un moment determinat. Disposar d’una densa xarxa d’estacions de radiosondatge d’abast planetari permet obtenir informació de gran vàlua.
Pineda destaca que la informació del radiosondatge de Barcelona s’envia a la xarxa GTS (global telocommunication system), una xarxa global de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), i es comparteix amb tots els serveis de meteorologia mundials.
Arreu del món hi ha aproximadament unes 1.500 estacions de radiosondatge, algunes també en zones marines. Els radiosondatges es fan tots a la mateixa hora (a les 00 h i les 12 h UTC), d’aquesta manera s’obtenen dades meteorològiques d’altura que permeten caracteritzar l’estat inicial de l’atmosfera.
Les dades permeten d’inicialitzar els models numèrics de predicció meteorològica. Els models numèrics apliquen un seguit d’equacions a aquestes dades obtingudes que permeten obtenir les previsions del temps a 24 h, 48 h i 72 h a diversos nivells o altures.
Informació de pronòstic local de gran interès
La informació de la sonda de Barcelona s’analitza al Servei Meteorològic de Catalunya per fer una previsió a curt termini. Els radiosondatges aporten informació de gran interès local, permeten veure si hi ha condicions favorables a la inestablitat —al creixement i desenvolupament de les nuvolades—, i permenten calcular diversos índexs d’inestabilitat tals com l’índex LI o l’índex CAPE.
A tall d’exemple, la nit i matinada de dijous 15 de novembre un fort aiguat va deixar gairebé 100 litres per metre quadrat a la part alta de Barcelona. Els mapes del temps ja anunciaven aquesta possibilitat en sectors del litoral català.
El radiosondatge del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de Barcelona de la mitjanit, però, permetia precisar que damunt de la ciutat les condicions eren altament favorables a la inestabilitat i a les precipitacions abundants: l’índex CAPE era notable i el contingut d’aigua precipitable també era rellevant.
Dades relacionades amb la contaminació atmosfèrica
Una altra aplicació de les dades del radiosondatge és l’estudi d’episodis de dispersió de contaminants. El radiosondatge permet detectar situacions d’estabilitat que produeixen el fenomen de la inversió tèrmica i que , per tant, dificulten la dispersió de contaminants.
El radiosondatge permet quantificar aquest tipus d’episodis d’alta contaminació, preveure si seran més o menys importants, i pronosticar quan començaran a anar de baixa.
La història del radiosondatge a Catalunya
L’any 1914 es va crear l’Estació Aerològica de Barcelona dirigida pel Dr. Fonserè, des de la qual es llançaven i guiaven globus pilot. L’any 1921 es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya i aquesta estació en va passar a formar part. Tot plegat, malauradament, va aturar-se l’any 1939 amb el desmantellament del Servei Meteorològic de Catalunya.
El 1997 es van reprendre els radiosondatges gràcies a l’actual SMC. Inicialment es feien de manera discontínua però des del 1999 es van començar a fer dos cops al dia, tal com a la resta del món. Des del 2013 es fan de automàticament.
