L’episodi de precipitació de dijous, 15 de novembre, va anar associat a aparat elèctric en alguns moments a Barcelona. En total, 23 dels llamps generats per la tempesta van arribar a tocar terra a la ciutat, un dels quals va impactar en un edifici del carrer de Mallorca, on va desprendre’s un tros de la façana.
És habitual que els llamps impactin a la ciutat?
Ricard Bosch, professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, ha explicat al ‘btvnotícies vespre’ que la caiguda de llamps a Barcelona no és un fet extraordinari: “És una loteria, que toca on toca en funció d’on passa el núvol, i un mica en funció de què hi ha a terra, es a dir, si el terra és conductor”.
Segons Bosch, els corrents d’aire carreguen elèctricament el núvols de tempesta, i aleshores es generen els llamps. Alguns es produeixen entre núvols, i d’altres entre un núvol i el terra Aquests segons són els “que poden fer mal”.
Els llamps busquen el potencial de la terra. Bosch explica que el llamp”forada l’aire, fent ziga-zaga, i sovint es ramifica. En aquesta cerca acaba trobant una casa, un arbre, un campanar d’església, i per allí baixa”.
Els llamps en realitat estan pujant i baixant diverses vegades. Es un fenomen que es produeix a gran velocitat, en una magnitud de microsegons. Aquest efecte es pot arribar a entreveure mitjançant una fotografia. Malgrat que l’energia dels llamps és relativament petita, s’allibera a tanta velocitat que implica efectes destructius.
Com són i com funcionen els parallamps?
Edificis públics o singulars solen tenir parallamps, ja que els llamps sempre busquen les puntes.
Els parallamps són estructures menudes en forma de punta que s’acompanyen de cables conductors —de ferro o de coure—, els quals condueixen la descàrrega cap a terra, on hi ha una barra de ferro clavada. El llamp és dirigit pels conductors fins a tocar terra, on es neutralitza.
Hi ha d’altres tipus de parallamps, com el que s’ha instal·lat al Mercat de Sant Antoni . Es tracta d’un parallamps perimetral. En aquest cas, el conductor s’ha situat a totes les arestes de l’edifici de tal manera que el parallamps que no es fa visible des de l’exterior. El conductor actua dirigint el llamp cap a terra.
El perquè de l’impacte del llamp a l’edifici del carrer de Mallorca
Segons Bosch, si no hi ha parallamps en un edifici, aleshores el llamp pot entrar per la façana. Com que la ceràmica que hi als edificis actua d’aïllant, el llamp acaba actuant en fissures de la façana, on s’ha filtrat l’aigua de la pluja, la qual és conductora.
La descàrrega elèctrica, en baixar per les fissures plenes d’aigua, implica el pas a vapor de l’aigua i “físicament explota” -aclareix Ricard Bosch-, i apunta que aquesta podria ser l’explicació dels desperfectes causats per l’impacte d’un llamp a l’edifici del carrer de Mallorca: “Possiblement hi devia haver una fissura difícil de detectar que va agafar una mica d’aigua”.
El paper protector dels arbres dels carrers de Barcelona
Antigament al costat de les masies i cases aïllades s’hi plantava un arbre. L’arbre té un efecte protector, ja que actua descarregant l’excés d’electricitat que hi ha a l’ambient de forma gradual, o bé, en cas d’impacte directe d’un llamp, funciona com a parallamps, evitant-ne l’impacte amb l’edifici que té al costat.
Bosch insisteix en el fet que el llamp sempre està buscant una punta o quelcom singular per descarregar. Els arbres dels carrers de la ciutat actuen, així doncs, “com a protectors de les persones”. L’expert afegeix que com que “la descàrrega anirà primer a l’arbre que les persones que hi circulen per sota, aquestes estaran protegides sempre que no el toquin”. És important no tocar ni arbres ni façanes dels edificis durant una tempesta.
D’altres recomanacions per evitar l’impacte d’un llamp
Segons Bosch “el risc que ens toqui directament un llamp a Barcelona és relativament remot“. En caminar per la ciutat, sota una gran tempesta, convé mirar de passar desapercebuts, evitant atraure els llamps.
Si ens refugiem en una porteria, per exemple, és necessari vigilar que no hi hagi corrents d’aire, ja que “són camins que els llamps busquen”.
El paper de l’ús de telèfons mòbils en una tempesta és discutible, no hi ha un consens en aquest aspecte.
Finalment convé recordar que fora de les ciutats el risc d’impacte d’un llamp és superior. Quan som al camp o a la muntanya és important evitar els llocs elevats i també els arbres. Encara que sembli estrany, és bo mullar-se, ja que l’aigua ens protegeix fent de gàbia de Faraday.
