Durant tota la setmana hem estat molt pendents del nou pic de calor que tindrem aquest divendres. Una de les variables meteorològiques de les quals més pendents estàvem era el vent. I és que a Barcelona, per fer una temperatura extrema, més que calor a capes mitjanes i altes de la troposfera, necessitem que el vent bufi d’un lloc determinat, de ponent.
I els mapes, fins fa un parell de dies, anunciaven ponent, una situació que ens hauria abocat a unes màximes escandaloses a la ciutat i ves a saber si a fulminar algun rècord històric de calor. Però no passarà perquè, si els mapes no van equivocats, entrarà vent de garbí.
El ponent, el més reescalfat
De tots els vents que ens afecten, el vent de ponent és el que arriba més reescalfat i més eixut de tots. El perquè de tot plegat és bastant senzill. D’entrada, és un dels vents que ha de recórrer més tros de terra fins a arribar a nosaltres, sense trepitjar aigua.
De fet, el vent de ponent és humit i fresc a bona part de l’oest de la península. Aquest divendres plourà en alguns punts de Galícia, Portugal i Castella i Lleó. Però la humitat i la frescor s’acaben allà.
El relleu, un entrebanc més
Si a l’enorme superfície terrestre que ha de recórrer el vent de ponent fins a nosaltres hi afegim l’accidentalitat del terreny, trobarem la segona causa de per què aquest vent ens arriba tan eixut i tan reescalfat.
Imaginem una porció d’aire que entra per Galícia amb vent de ponent. Arriba fresca i humida. Plou. I aleshores es troba les muntanyes gallegues. Aquesta porció d’aire, empesa pel vent de ponent, es veu obligada a superar les muntanyes per dalt. I amb aquest ascens d’altitud, la porció d’aire se’ns refreda. Però en ser una porció d’aire encara humida es refreda a raó d’uns 0,65 ºC per cada 100 m que puja. Boires a les muntanyes, aire saturat i encara fresc.
I ara toca baixar fins a Castella i Lleó. Doncs bé, la mateixa porció d’aire ja ha perdut part de la seva humitat. L’aire, en passar les muntanyes, baixa i s’escalfa, però ho fa a un ritme una mica més alt que de pujada. De manera que, a una hipotètica mateixa altura que a Galícia, tenim ja l’aire més calent i sec a Castella que a Galícia.
Ara, afegim el mateix procés a la mateixa porció d’aire que haurà de superar encara el Sistema Ibèric, la vall de l’Ebre i les muntanyes del prelitoral català. El resultat: quan bufa ponent de llarg recorregut ens arriben temperatures altíssimes i humitats baixíssimes. Serà difícil que veieu ploure a Barcelona amb ponent.
Aquest divendres, garbí, per un pèl
És un altre dels vents que arriben reescalfats, però ja no tant, atès que sovint ja ens arriba amb procedència marítima de la mateixa costa catalana (o valenciana/balear).
Els models indiquen que, a Catalunya, el vent de ponent quedarà frenat a les muntanyes del prelitoral. A tota la costa tindrem marinades de sud i sud-oest, càlides sí, però ni tan seques ni tan reescalfades com el vent de ponent.
És d’aquesta manera que, tot i que aquest divendres notarem un ascens de la temperatura generalitzat, serà molt més acusat allà on bufi el vent de ponent. Vist el mapa anterior, la pujada contundent quedarà del prelitoral cap a l’interior, on es podran superar de nou els 40 ºC. A la costa també pujarem, però la marinada i la humitat faran que continuem parlant més de xafogor intensa que de calor de rècord.
El País Valencià, una altra lliga
Si en algun lloc estan acostumats a les ponentades tòrrides és a València. I demà allà sí que els bufarà fins a la mateixa línia de costa, amb un ascens contundent de la temperatura que queda reflectit així en els models meteorològics.
