L’ uBMS, Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes (Urban Butterfly Monitoring Scheme), segueix les papallones de 27 parcs i jardins de la ciutat de Barcelona amb l’ajuda de 64 voluntaris que visiten cada 15 dies aquests espais, tot realitzant un recorregut pactat durant el qual anoten les papallones que van trobant.
Es tracta d’un sistema que empra des de fa dècades diferents projectes de ciència ciutadana europeus (Butterfly Monitoring Scheme) dins dels quals s’emmarca l’uBMs.
Un 28 % més d’espècies i un 74 % més d’individus que en el mateix període del 2019
La voluntària que s’encarrega del seguiment de les papallones de la plaça de Gaudí, a la Sagrada Família, l’any 2019 només va arribar a veure una sola papallona durant les observacions dels mesos de maig i de juny. Enguany, n’ha arribat a comptar 93 en el mateix període.
Aquestes són dades només d’un punt en concret de la ciutat, però que reflecteixen la realitat d’aquest 2020. En la seva tercera temporada de funcionament, l’Observatori Ciutadà de Papallones ha pogut constatar que el confinament ha multiplicat la presència de papallones a les ciutats.
Concretament, entre el maig i el juny del 2020 s’han observat un 28 % més d’espècies diferents de papallones i un 74 % més d’exemplars que l’any passat, el 2019.
Les dades són realment rellevants, més tenint present que a causa del confinament hi ha hagut un 44 % menys de visites als parcs per part dels voluntaris.
Més papallones als parcs del Guinardó, l’Oreneta i el Putxet
Al llarg de tota la temporada d’observacions, entre el març i l’octubre, s’han comptabilitzat 4.978 papallones i 39 espècies diferents. En el cas de la ciutat de Barcelona, la bruna de bosc (“Pararge aegeria”), la blanqueta de la col (“Pieris rapae”) i la margenera comuna (“Lasiommata megera”) han estat, tal com va passar l’any 2019, les més abundants.
Enguany, i com a novetat, s’ha identificat una espècie nova a la ciutat, la faune lleonat (“Hipparchia semele”).
Els parcs amb més biodiversitat han estat els del Guinardó, l’Oreneta i el Putxet. Segons Yolanda Melero, coordinadora de l’uBMS al CREAF, aquests parcs presenten més biodiversitat pel fet de trobar-se pròxims a Collserola.
El confinament, una veritable prova pilot
Què passaria amb les poblacions de papallones si de sobte es confinés tota la població i es frenés la gestió dels parcs i jardins en sec? Aquesta pregunta podria semblar surrealista i escabellada fa un temps, però ha passat a ser una realitat aquest 2020 i ha permès obtenir resultats realment interessants.
El factor però que es creu que ha estat més decisiu per a aquesta explosió de papallones ha estat la pluja. L’hivern i la primavera han estat extraordinàriament plujosos, un fet que implica més aliment disponible.
D’altra banda, hi ha evidències científiques que demostren que gestionar els parcs i jardins deixant zones naturalitzades, amb flors silvestres, i amb poc ús de pesticides, augmenta la diversitat i el nombre de papallones als jardins.
Les dades de l’uBMS reforcen aquesta idea. Segons Octavi Borruel, responsable del programa de papallones urbanes, “durant el confinament es va parar la gestió de parcs i jardins i Barcelona es va omplir de plantes silvestres i flors, un fet que va tenir un efecte positiu en les poblacions de papallones”. Borruel afegeix que “l’Ajuntament impulsa el projecte de l’Observatori de Papallones Urbanes perquè forma part del Pla del verd i de la biodiversitat 2012-2020 de Barcelona, i dins d’aquest pla es preveu la possibilitat de deixar zones de jardins naturalitzades que ajudin a millorar la biodiversitat“.
Amb aquests resultats, el CREAF i l’Ajuntament de Barcelona continuen treballant conjuntament per avançar en el canvi cap a un model de ciutat més verda i respectuosa amb la biodiversitat, que no sigui una bombolla de ciment aïllada en la qual no poden entrar ni circular animals.
Les papallones, termòmetres de biodiversitat urbana
Les papallones són insectes pol·linitzadors molt sensibles i que donen molta informació sobre l’estat de salut dels espais verds.
L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l’uBMS, neix com una xarxa col·laborativa de voluntaris que uneixen esforços per obtenir dades sobre les poblacions de papallones a les ciutats de Barcelona i Madrid.
L’uBMS s’uneix a la xarxa internacional de programes de seguiment de papallones (abreujats BMS, de l’anglès “butterfly monitoring schemes”), vigent en més de 25 països, entre els quals el programa BMS Espanya i el CBMS Catalunya.
A la ciutat de Barcelona el CREAF també coordina l’Observatori Ciutadà de Papallones, en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Igual que el metropolità, aquest observatori funciona gràcies a persones voluntàries. Segueix les papallones de més d’una vintena de parcs i jardins de Barcelona.
