La por a contraure el coronavirus i la incertesa que genera la pandèmia ha produït diversos efectes en la població. En una entrevista al programa ‘reset’, de betevé, Glòria Rius, infermera de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya i psicòloga, destacava símptomes com alteracions del son, hipertensió i també un augment del bruxisme, que pot desencadenar en fractures a les dents.

Però, què és el bruxisme?

El doctor Joan Birbe, dentista cirurgià oral i maxil·lofacial, explica al programa que el fenomen del bruxisme és habitual, ja que diàriament atén casos de pacients amb aquest diagnòstic. S’associa a alteracions com l’estrès, l’ansietat o els nervis que poden sorgir per diversos motius. La fricció de les dents sol ser més habitual a la nit mentre dormim, però també existeix el bruxisme diürn. Si la fricció es produeix durant el dia solem ser-ne més conscients —i és més fàcil de tractar— que el bruxisme nocturn. La patologia s’associa a la denominació anglesa “clenching”, que es tracta d’una petita variant del bruxisme. El fenomen es produeix per diverses causes, com alteracions dels hàbits, nervis, ansietat o estrès. El doctor destaca que el tractament de la patologia pot ser diferent en funció del moment del dia en què sorgeix.

Com tractar-lo?

Joan Birbe explica que el diagnòstic es pot tractar mitjançant “diverses tècniques conductuals” com, per exemple, posar una goma vermella “a la part de les dents on sabem que estem prement”. D’aquesta manera el cervell permet relacionar la goma “com un avís per no prémer les dents”. Birbe també apunta com a mètode “primitiu” les conegudes fèrules de descàrrega que “són bàsicament un tros de plàstic per protegir”. Considera que aquest mecanisme és molt trivial i demostra, diu, que “d’això en sabem molt poc”.
El doctor destaca dos mètodes innovadors, com aprimar el múscul responsable que el bruxisme “pugui provocar trencaments de les dents”. El tractament consisteix a debilitar el múscul més gran de la masticació perquè “quan la persona bruxi, no pugui fer una pressió tan gran”. L’altra tècnica s’engloba dins el camp de la neurologia. El bruxisme nocturn s’engloba dins les alteracions del son en moviment. Hi ha persones que quan dormen pateixen convulsions, belluguen les cames o els braços i d’altres que friccionen les dents involuntàriament. Per tant, hi ha una medicació per aquelles persones que pateixen bruxisme a la nit.

L’ús de la mascareta incentiva les intervencions

Segons el cirurgià, es calcula que un 25 % de la població va regularment al dentista i, per tant, un 75 % restant que no hi va potser té problemes bucodentals de manera conscient o inconscient i no són tractades. Ara bé, l’ús de la mascareta ha incentivat que moltes persones “s’hagin animat a fer-se tractaments” perquè la mascareta els tapa les operacions, punts i altres fenomens derivats de les intervencions quirúrgiques. En aquest vídeo pots recuperar la secció completa.