La papallona dels cards (“Vanessa cardui”) és una bonica papallona diürna, de cos robust i colors diversos molt comuna a Catalunya, present també als parcs de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una espècie pràcticament cosmopolita, ja que tan sols és absent al sud del continent americà i a l’Antàrtida.
Una papallona migradora
A la nostra latitud la majoria de papallones quan arriba el fred passen per una fase que s’anomena diapausa, la qual els permet resistir el període desfavorable. No obstant això, hi ha algunes espècies que opten per migrar —marxar—, tal com ho fan molts ocells. La migradora dels cards és una de les poques espècies de papallona que opten per aquest curiós comportament i, probablement, la que efectua el viatge més espectacular.
Un viatge èpic de milers de quilòmetres a la recerca de condicions òptimes
Constantí Stefanescu, investigador de l’àrea de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF, estudia la migradora dels cards i en segueix els passos des de fa 15 anys.
L’especialista explica que el circuit migratori d’aquesta papallona es diferencia dels ocells en el fet que es van produint diverses generacions d’individus, cadascuna de les quals fa un moviment que la porta a una altra regió geogràfica. No és, per tant, un mateix individu qui fa el viatge com en el cas de les aus.
El cicle de la migradora dels cards anualment comporta entre sis i vuit generacions i moviments migratoris de més de 6.000 quilòmetres entre el nord d’Àfrica i el nord de Noruega o Islàndia. Descobriments recents han demostrat que una part de la població europea pot viatjar més enllà del Marroc i arribar al Sahel, al sud del Sàhara.
Les papallones es mouen tot cercant les condicions òptimes per a la reproducció, és a dir, la disponibilitat d’aliment. Les erugues tenen una alimentació específica: es nodreixen de diverses espècies de cards i de malves, plantes de creixement molt efímer.
El cicle de la migradora dels cards
La migradora dels cards desapareix gairebé completament d’Europa a la tardor. Aleshores les poblacions d’aquesta papallona es desplacen a diferents zones de l’Àfrica, on les condicions són més favorables. Allí s’alimenten i es van reproduint al llarg de l’hivern —tot fent noves generacions— fins a la primavera, quan les condicions comencen a ser òptimes al continent europeu. En aquell moment les papallones emprenen un nou viatge cap al nord.
Inicialment les poblacions es traslladen a la zona mediterrània —al sud d’Europa—, on es reprodueixen al llarg de la primavera. Després, a principis d’estiu, la seva descendència fa un pas més i viatja cap al centre i el nord del continent.
A finals d’estiu, quan comença a baixar la temperatura, les papallones emprenen un nou i llarg viatge de tornada cap al nord d’Àfrica, on torna a iniciar-se el cicle.
La meteorologia, un element clau per als moviments migratoris
Aquestes papallones evolutivament han adoptat un comportament que els permet aprofitar les condicions meteorològiques, és a dir, els corrents de vent en altura.
Els moviments migratoris comporten desplaçaments d’un mateix exemplar que poden superar els 1.000 km. Les papallones es desplacen a gran altura, entre 200 i 500 metres normalment, i fins i tot a més altura en alguns casos.
Les papallones volen sempre activament, a uns 15 km/h, però amb l’ajuda dels corrents de vent aconsegueixen incrementar la velocitat a uns 45- 50 km/h.
Aquesta pulsió interna migratòria de la papallona del card és un tipus d’informació genètica. Hi ha, a més, una sèrie de senyals ambientals com el fotoperíode, la temperatura, la qualitat de l’aliment, etc., que es combinen i fan que quan les papallones es van desenvolupant ja es programin per fer la migració quan siguin adultes.
Una estratègia oportunista, d’alt risc
La migradora dels cards és altament oportunista. Segons Stefanescu, “són espècies capaces de fer explosions poblacionals quan les condicions són bones, però si durant la migració canvien les condicions meteorològiques se’n poden produir mortalitats massives”. A vegades també arriben a zones de destinació on les condicions no són les esperades, un fet que les acaba perjudicant.
L’expert destaca, en aquest sentit, que l’any 2018 quan les papallones tornaven al nord d’Àfrica procedents d’Europa a la tardor van trobar una profunda borrasca al Mediterrani, un fet que les va obligar a girar cua, però moltes van acabar morint durant el trajecte.
L’onada de calor històrica de finals de juny va aportar una gran quantitat de papallones
A finals de juny Catalunya i tot l’oest i el centre d’Europa van patir els efectes d’una onada de calor històrica, tant pel que fa a les temperatures extremes que van enregistrar-se com pel fet de ser molt primerenca. L’episodi va ser causat per una bombolla d’aire calent a tots els nivells que va arribar a Europa empesa pels vents del sud.
L’onada de calor va anar associada a una entrada molt nombrosa d’exemplars de papallona dels cards a Catalunya, les Illes i altres punts de la península Ibèrica. Stefanescu en destaca l’excepcionalitat pel fet que les migracions d’aquest tipus es produeixen a la primavera a casa nostra, entre l’abril i el maig. Això fa suposar, per tant, que en una època molt tardana —a principis d’estiu— hi havia exemplars desenvolupant-se al nord d’Àfrica.
Aquesta anomalia posa de manifest el paper altament oportunista d’aquesta espècie, que el seu cicle migratori presenta encara molts aspectes que no es coneixen amb precisió i que caldrà anar aprofundint-hi en el futur.
El Museu de Ciències Naturals de Granollers té una línia de recerca que usa les papallones com a animals bioindicadors. Des de fa 25 anys realitza un projecte de seguiment que es basa en censos de papallones en punts fixos distribuïts arreu de Catalunya.
La migradora dels cards és una de les papallones a les quals dediquen més esforços de seguiment i estudi, així com expedicions periòdiques al Marroc. Recentment el Museu de Granollers ha elaborat un documental d’aquesta espècie.
Un nou model que prediu la llarga migració tenint en compte on es reprodueix
Un equip de recerca de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i de la Universitat de Grenoble-Alpes ha desenvolupat recentment un mètode que permet predir on es distribueixen les poblacions de la papallona dels cards durant l’any al llarg de la seva migració entre Europa i Àfrica.
Segons Gerard Talavera, responsable de l’estudi, “el repte ara és entendre com les espècies migradores optimitzen el temps i l’espai per a trobar amb èxit les millor condicions ambientals que cada generació necessita per a sobreviure”.
Els insectes migradors es troben en continu moviment, el que fa difícil seguir d’on a on migren. Una de les principals raons per migrar és precisament la de trobar les condicions ambientals òptimes per a criar una nova generació. Ara, basant-se en informació de fins a 646 llocs de cria de la migradora dels cards en 30 països i amb dades climàtiques mensuals d’una sèrie de 35 anys, l’equip ha construït un model que defineix els requeriments de cria de l’espècie i ha produït un mapa identificant les àrees més probables on la papallona podria criar cada mes.
Malgrat s’ha provat que moltes poblacions de la migradora dels cards passen els hiverns al Sahel, les localitats precises en són encara desconegudes. Amb aquest nou mètode, l’equip de recerca ha pogut identificar el nínxol potencial de l’espècie durant l’hivern, i per tant a quins indrets es poden concentrar les poblacions per a criar. D’acord amb els resultats de l’estudi, les papallones es podrien trobar al voltant de latituds equatorials entre desembre i febrer
L’estudi també apunta a que la situació podria canviar si aquest hàbitat permanent s’estén en un futur com a conseqüència del canvi climàtic global. “No podem descartar que l’impacte del canvi climàtic pugui afectar el fenomen migratori en les papallones de maneres imprevisibles, tal i com ja s’ha demostrat en ocells migradors”, afegeix Talavera.
Els resultats d’aquest estudi es van publicar el 4 de setembre de 2019 a la revista Proceedings of the Royal Society B.
