El mosquit tigre és una espècie invasora ben assentada a casa nostra des de fa anys. Actualment, però, s’està pendent també de la possible arribada en breu de noves espècies exòtiques transmissores de malalties.
Més de 60 espècies de mosquits a Catalunya
Roger Eritja, biòleg entomòleg del projecte Mosquito Alert i del Servei de Control del Mosquits del CC del Baix Llobregat , explica que a Espanya hi ha 62 espècies diferents de mosquits. Moltes d’aquestes no piquen a les persones. N’hi ha d’altres que sí que podrien picar, però que crien en menor quantitat, o bé no són presents a les ciutats sinó en hàbitats més específics, com per exemple boscos o aiguamolls. Els que ens piquen són sobretot el mosquit comú (“Culex pipiens”), d’hàbit nocturn, i el mosquit tigre (“Aedes albopictus”), bàsicament diürn.
#Culexpipiens, es una especie nocturna que se orienta bien en la oscuridad, localiza a sus víctimas gracias a nuestra respiración y al sudor.
¡Resulta que es el mosquito que en nuestras habitaciones suele despertarnos por la noche con su zumbido!
🦟🦟 pic.twitter.com/O3lTvxXUvc— Mosquito Alert (@Mosquito_Alert) October 23, 2020
Actualment s’està pendent de la possible arribada de noves espècies com el mosquit del Japó, el mosquit de Corea i el mosquit de la febre groga.
El mosquit tigre, un nouvingut ben establert a Catalunya
El mosquit tigre és un espècie originària del sud-est d’Àsia. Va arribar a Europa per primer cop el 1979 a Albània. Es va detectar a Espanya l’any 2004, a la província de Barcelona.
Actualment es distribueix per tota la costa mediterrània i s’endinsa cap a l’interior. Ja està establert en àmplies regions de França i a tot el nord d’Itàlia, entre d’altres. La seva plasticitat d’adaptació, la seva dispersió humana amb la globalització, i l’augment de la temperatura global fan preveure que ampliarà la seva àrea de distribució els pròxims anys.
És un mosquit petit, de 6 a 9 mm de longitud, que es reconeix fàcilment per tenir una sola línia blanca a la part posterior del cap i el tòrax. Les potes són negres amb taques blanques (aspecte de zebra).
És diürn, molt actiu a primera hora del matí i sobretot entre la tarda i el vespre. Entra a les cases però està molt lligat a la vegetació exterior. Al seu hàbitat originari vivia en forats inundats dels troncs del arbres, és per això que aquí (tot i que també poden trobar forats en alguns arbres) les femelles usen en major mesura tot tipus de recipients naturals o artificials per reproduir-se. Els ous toleren períodes de sequera i poden esperar eclosionar quan el recipient s’omple d’aigua.
Només piquen les femelles. Aquest és un fet comú en totes les espècies, els mascles s’alimenten de nèctar de flors. Les femelles piquen per obtenir la sang i les proteïnes necessàries per poder pondre els ous. Una femella pot arribar a picar-nos diverses vegades.
Tots els mosquits tigres que entren a casa són femella?
Sovint podem tenir la sensació que tots els mosquits que tenim a casa són femelles, perquè sempre ens acaben picant tots. L’explicació, segons Eritja, rau en el fet que els mascles viuen molt poc (2 o 3 dies), són més dèbils i només amb funció sexual. A banda, es desplacen molt poc del punt de cria (20 o 30 m respecte als 200-500 m de les femelles). Així doncs, tret que tinguem un punt de cria a tocar de casa, la majoria de mosquits que entraran a casa nostra seran, efectivament, femelles.
Quines malalties podria transmetre el mosquit tigre? I el coronavirus?
El mosquit tigre es considera un problema de salut pública pel fet que pot transmetre nombroses malalties. Al laboratori s’ha demostrat experimentalment que pot infectar-se de 22 virus diferents. A la pràctica, les principals malalties que podria transmetre al nostre ambient són el dengue, zika, chikungunya i la febre groga.
Espanya ja ha tingut casos autòctons de dengue transmesos pel mosquit tigre. L’octubre del 2018, es va detectar el primer cas lleu de dengue en una persona que no havia viatjat fora de Catalunya.
Pel que fa al Coronoavirus, l’Organització Mundial de la Salut va deixar clar en el seu moment que no hi ha informació ni proves que indiquin que el virus de la covid-19 pugui transmetre’s per mitjà de mosquits. Bàsicament perquè quan un mosquit pren sang, hi injecta la seva saliva, no la sang de la víctima anterior que ja ha digerit. La sang extreta pel mosquit va a parar al seu estómac, on la digestió el destrueix. També passa amb el virus de la sida.
El mosquit del Japó
El mosquit del Japó ( “Aedes japonicus”) és una espècie originària de l’est asiàtic (Japó, Corea, Taiwan i el SE de la Xina). L’any 2000 es va localitzar a Normandia. Des de llavors s’ha expandit pel centre d’Europa, ja que és una espècie adaptada a climes més freds i estacionals. Es va detectar per primera vegada per Mosquito Alert a Astúries l’any 2018, des de llavors també se n’ha detectat presència a Cantàbria.
Roger Eritja explica que no s’esperava a Espanya, i que la seva troballa va ser un xoc. Actualment es localitza al centre d’Europa, però no s’havia trobat a zones intermèdies entre aquella zona i la península Ibèrica. L’expert matisa que “una cosa és quan s’estableix en un lloc nou una espècie, i l’altra quan ens n’adonem que hi és, és quelcom difícil de controlar. Per això és tan important el projecte de ciència ciutadana Mosquito Alert”.
Malgrat que encara no es coneix massa, s’ha vist que és una espècie que no es fa notar gaire, potser pel fet de ser de climes més freds. Pica la gent, però no genera tanta alarma social ni és tan molest com el mosquit tigre.
Pel que fa a malalties, no té ni de bon tros tanta rellevància com el mosquit tigre o el de la febre groga. El virus que transmet més eficientment és el de la febre del Nil occidental, tot i que no s’ha documentat mai cap epidèmia a causa d’aquest mosquit.
Justament, el virus que provoca la febre del Nil occidental es transmet sobretot a través del mosquit comú, el de tota la vida. Aquest estiu, per exemple, hi ha hagut un brot important d’aquesta malaltia als aiguamolls del Guadalquivir, amb més de 60 persones infectades i cinc víctimes mortals.
El mosquit de Corea
El mosquit de Corea (“Aedes koreicus” ) és quasi idèntic a l’anterior i nadiu de regions una mica més septentrionals. El 2008 es va detectar a Bèlgica i el 2011 a Itàlia. Després se n’ha localitzat a Alemanya i Hongria. No s’ha documentat encara a Espanya.
La seva similitud ecològica amb el del Japó suggereix que l’espècie es podrà continuar expandint pel continent. Se sap que pica humans i animals de granja, sobretot de dia. Igual que l’anterior les seves picades no es fan notar tant com les del mosquit tigre. També pot transmetre algunes malalties, entre elles la febre del Nil occidental.
El mosquit de la febre groga
El mosquit de la febre groga (“Aedes aegypti”) fou present a Espanya entre els segles XVII i principis del XX, perquè era introduït des de les Amèriques. Amb ell viatjava la febre groga i també el dengue. La febre groga va produir epidèmies que, segons algunes estimacions, podien haver causat a Espanya mig milió de morts en poques dècades. Després va desaparèixer quan van cessar les introduccions.
De tots els mosquits forans Roger Eritja destaca que “és el que menys els agradaria trobar, ja que és el millor vector que existeix al planeta de la febre groga i el dengue, a banda del zika i chikungunya”.
No és present a Espanya. Fora de zones tropicals del planeta, actualment el trobem al mar Negre, a Madeira (des del 2004), on s’ha establert àmpliament. El 2017 es va detectar a les Canàries, però es va poder erradicar a temps. La globalització que ja el va dispersar fa 400 anys amenaça novament de reintroduir-lo.
Pica sobretot a humans, és una espècie molt més urbana que la resta, que s’ha adaptat molt bé a ambients humanitzats. Piquen també diverses vegades a la mateixa persona, o a diverses persones, augmentant el risc com a transmissor de malalties.
Mosquito Alert: un projecte de ciència ciutadana de gran importància
Mosquito Alert és un projecte referent ja des de fa anys. Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana coordinat per diferents centres d’investigació públics com el CREAF, la Universitat Pompeu Fabra, la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). El projecte té el suport de La Caixa.
Mosquito Alert acaba d’estrenar una nova aplicació que permet rastrejar els quatre mosquits invasors i transmissors de malalties que estan colonitzant i amenaçant Catalunya, Espanya i Europa, a banda del mosquit comú.
