L’Institut Flamenc d’Investigacions Teconològiques (VITO) ha creat una eina que suggereix que el mosquit tigre podria trobar-se més a gust en un futur en latituds altes més que no pas a casa nostra.

Una eina basada en escenaris climàtics

L’eina està basada en els diferents escenaris climàtics que es maneguen per a un futur fins a l’any 2100. Els escenaris més catastròfics parteixen de la base que tot continuarà igual i que no es prendran mesures per evitar l’escalfament global mentre que altres escenaris sí aposten clarament per una mitigació d’aquests efectes.

L’eina elaborada pel VITO, amb dades de Copernicus i del centre europeu de predicció (ECMWF) parteix de la premissa que el mosquit necessita entorns on la temperatura mitjana a l’estiu es mogui entre 20-25 ºC i la de l’hivern no baixi dels 3 ºC.

És d’aquesta manera com, fent la projecció de la situació actual amb els diferents escenaris climàtics futurs, ha elaborat una sèrie de mapes que indiquen quins seran els llocs més habitables per al mosquit tigre a mitjà i llarg termini en funció de si s’actua o no per mitigar l’escalfament global atmosfèric evitant (o no) l’emissió de gasos contaminants.

Una evolució clara cap al nord

Amb la pujada de la temperatura associada a l’escalfament global, el mosquit tigre tindria una clara ascendència cap al nord amb el pas de les dècades.

habitabilitat del mosquit tigre per al període 1976-2005. Les tonalitats més vermelloses indiquen els llocs més idonis. Font: Copernicus/ECMWF/VITO

La situació actual (període històric de 1976-2005) marca evidentment la zona mediterrània com la zona europea on el mosquit tigre s’hi troba més a gust. La zona on les condicions meteorològiques li són més adequades per a la seva vida i reproducció. També Portugal i la façana atlàntica de França són zones idònies mentre que el centre i nord d’Europa són zones on té més dificultat, atès especialment el fred hivernal i que la calor de l’estiu probablement tampoc no li és suficient.

A finals de segle, l’escenari més catastròfic a nivell climàtic, el que comporta que no s’actua per mitigar l’escalfament global, indica una clara projecció del mosquit tigre cap al nord, deixant de banda molts indrets mediterranis.

habitabilitat del mosquit tigre per al període 2071-2100, sense actuació per mitigar l’escalfament global, emetent els mateixos gasos contaminants que en l’actualitat. Les tonalitats més vermelloses indiquen els llocs més idonis. Font: Copernicus/ECMWF/VITO

En aquest cas es veu com l’extrem sud hauria deixat de ser el més favorable per a l’hàbitat del mosquit tigre mentre que guanyaria cos la possibilitat que la façana atlàntica europeu, Alemanya, Polònia, Països Baixos i fins i tot el sud dels països escandinaus tinguessin unes condicions meteorològiques més propícies per al mosquit tigre que no pas les de l’entorn mediterrani, on probablement l’excés de calor estiuenc forçaria aquest desplaçament del mosquit cap al nord.

Evidentment entre el “blanc” i el “negre” tot una escala de grisos que faria bascular aquest moviment de l’hàbitat del mosquit tigre més o menys al nord. Sigui com sigui, l’escalfament global hi tindrà un paper molt important.