falciot negre Barcelona juliol 2024 marxen Pixabay_TheOtherKev
Exemplar de falciot negre. Font: Pixabay-TheOtherKev

Els xisclets estridents dels falciots són un dels sons que, bé sigui de forma conscient o inconscient, associem a l’estiu, a l’aire lliure i al lleure. Aquest so tan especial ens acompanya habitualment des de l’abril fins a finals de juliol, sobretot durant l’anomenada hora blava, aquella franja del crepuscle en la qual el sol es troba per sota l’horitzó.

Els falciots, així com les orenetes, són ocells insectívors que mengen grans quantitats d’insectes, entre els quals hi ha els mosquits. La seva presència a viles i ciutats és imprescindible, de molta ajuda per a nosaltres.

Falciots a Barcelona a principis de juliol del 2024. Autor: Alan Jornet

El falciot negre ja comença a marxar de Barcelona

El gruix de l’arribada del falciot negre (“Apus apus”) va produir-se en conjunt a principis d’abril. La data de l’arribada, tal com passa amb les orenetes, pot variar d’un any a un altre. A Arenys de Mar, a tall d’exemple i segons el biòleg i observador Pere Alzina, abans del 5 d’abril ja havien arribat la majoria de falciots, abans de l’habitual (8-15 abril, aproximadament).

Les llistes del portal Ornitho.cat (Institut Català d’Ornitologia) permeten saber quina és la proporció de detecció d’una espècie a partir del nombre d’observacions realitzades per part dels naturalistes i ornitòlegs. Es tracta d’un tipus d’informació orientativa, que pot ser útil per intuir tendències, però que no podem agafar-nos al peu de la lletra.

Evolució de la freqüència d’observació del falciot negre. Font: Ornitho.cat

Sigui com sigui, i segons aquestes dades, sembla clar que actualment la població de falciot negre ja comença a disminuir a Catalunya. La gràfica també permet intuir que enguany la població podria haver estat una mica menys nombrosa (per sota la mitjana històrica), així com que els falciots van començar a arribar abans de l’habitual.

Abel Julien, ornitòleg i formador d’Aula i Natura, explica que aquests dies el falciot negre ja ha acabat de criar, els polls ja són autònoms i volen sense problemes. És, per tant, un moment en el qual comencem a notar que la seva presència, per damunt i entre els edificis de pobles i ciutat, comença a minvar. “En breu arribarà el dia que, de cop i volta, marxaran de les zones urbanes”, destaca Julien. Això acostuma a passar entre el 15 de juliol i l’1 d’agost.

En realitat, puntualitza: Encara hi són però volen a més altura, dispersos per tot el territori, i per això es fan poc visibles“. La marxa definitiva cap al Sahel (Àfrica), però, serà el pas següent, i trigarà pocs dies a produir-se.

Per què marxen tan d’hora els falciots negres?

La partida dels falciots al cor de l’estiu és un fet que pot sobtar-nos pel fet de ser tan prematura. La seva marxa ens deixa un buit, es troben a faltar el seu neguit i activitat, així com els seus entranyables xisclets. Malgrat això, convé recordar que hi ha altres espècies pròximes com el falciot pàl·lid, el ballester, però també les orenetes, que continuaran entre nosaltres encara uns mesos més.

El perquè d’aquesta marxa, durant els dies de calor més intensa de tot l’any, està relacionat amb el fet que els falciots ja han fet el seu cicle, ja s’han reproduït, però sobretot amb la font d’alimentació.

Els falciots negres s’alimenten de plàncton aeri. Segurament hi ha elements dels qual s’alimenta que no percebem ni coneixem i quan s’acaben això els empeny a marxar cap a altres regions on sigui present”
Abel Julien, ornitòleg

Abel Julien explica que marxen perquè s’acaba el menjar del qual s’alimenten, el que es coneix com a plàncton aeri. Es tracta majoritàriament d’insectes, que són presents en un moment i lloc concrets. Afegeix que la seva presència depèn de diverses variables com la temperatura, el vent, la pluja o la contaminació i que, sovint, pot ser d’àmbit local. Si s’acaba abans, això els força a marxar més aviat.

Creuar el Sàhara durant la canícula de l’estiu

Els falciots marxen cap al Sahel, aquella gran àrea situada al sud del Sàhara, durant la canícula de l’estiu, una època en la qual la temperatura diürna pot assolir els 50 ºC al bell mig del desert.

Julien explica que els falciots intenten volar amb el vent dominant de cua i que acostumen a saber detectar a quina altura poden trobar aquest vent més favorable. Poden volar perfectament a gran altura, a més de 4.000 metres. Encara que pugui semblar increïble, poden creuar tot el desert del Sàhara en només un parell de dies.

Els falciots volen sense aturador de dia i de nit gràcies a les seves grans ales llargues, estretes i punxegudes, que els permeten volar grans distàncies sense cansar-se. A més, poden arribar a dormir mentre volen.

El seu plomatge, més fosc i amb més melanina, protegeix els ocells dels rajos solars, i poden alimentar-se d’insectes voladors que van trobant mentre es desplacen.

Falciot negre. Font: Pixabay-Dx21

La data de partida i d’arribada dels falciots, un tipus d’informació fenològica d’alta importància

La data d’arribada i la marxa dels falciots, tal com passa amb les diferents espècies d’ocells migradors, varia d’un any a un altre. Es tracta d’un tipus d’informació fenològica, ja que s’està veient que el canvi climàtic està modificant les pautes de migració de molts ocells, que en alguns casos estan avançant l’arribada primaveral i endarrerint la partida a la tardor a les àrees de cria d’Europa.

L’explicació està relacionada amb l’alimentació. Quan el falciot arriba més tard a Europa de l’habitual es deu al fet que probablement hi ha hagut sequera al lloc d’hivernada (el Sahel) i, en conseqüència, menys aliment de l’habitual. A causa d’això, els ha faltat esperar-se més dies per assolir el pes necessari i tenir prou reserves per poder emprendre el llarg viatge cap a Europa a la primavera.

La calor extrema i els edificis moderns, enemics dels falciots

Abel Julien mostra preocupació davant la proliferació d’edificis moderns a ciutats com Barcelona, mancats de forats i escletxes on puguin criar els falciots.

Malauradament ni els arquitectes ni els tècnics municipals preveuen la necessitat d’incorporar orificis on puguin niar els falciots a les noves construccions. Ara ho fan en edificis vells, però són cada cop més escassos a Barcelona”
Abel Julien, ornitòleg

Una altra problemàtica que s’ha vist que augmenta en ciutats com Barcelona és la caiguda de pollets dels nius. En estius tòrrids com els del 2022 o 2023 es va detectar un increment de caiguda de pollets que fugien de la calor insuportable dels nius.

Malauradament, el canvi climàtic, amb major freqüència i intensitat d’episodis de temperatures extremes, anirà en detriment dels falciots a ciutats com Barcelona.