Les acàcies de Constantinoble floreixen amb ganes al juliol a Barcelona. A diferència de la majoria d’arbres autòctons —que floreixen a la primavera—, molts dels forans que viuen a Barcelona s’omplen de flors amb l’arribada de la calor.

L’acàcia de Constantinoble, un arbre asiàtic

L’acàcia de Constantinoble (“Albizia julibrissin”) és un arbre menut (5-10 metres) nadiu del sud-est i l’est d’Àsia, des de l’Iran fins a Xina i Corea. Va ser introduït a Europa al segle XVIII pel noble italià, aficionat a les plantes, Filippo Albizzi. El terme “julibrissin” és la denominació en persa d'”arbre de la seda”.

Es tracta d’un arbre cultivat a moltes ciutats d’Europa, tant en carrers com en zones enjardinades, ja que és molt resistent a fred i tolera situacions d’estrès i de clor. La temperatura ideal de desenvolupament, però, es mou entre les 18 i els 26 ºC.

També s’ha cultivat a l’Àfrica Tropical i els Estats Units. Se’l considera espècie invasora al Japó i els Estats Units a causa del seu ràpid creixement i expansió.

Flors sedoses

L’acàcia de Constantinoble es coneix també amb el nom d’arbre de les sedes, un mot que se li atribueix per la sedositat de les seves flors, caracteritzades per contenir una multitud d’estams de color porpra que en sobresurten. Les flors s’agrupen fent ramells, cadascun dels quals conté diverses flors rosades.

Els estams són allargats i sedosos. Les flors desprenen un perfum molt agradable

Els seus fruits maduren a la tardor i resten damunt de l’arbre força temps. Les llavors s’emplacen dins d’un llegum allargat que penja de les branques de l’arbre. Els llegums inicialment són de color verd i quan van madurant es van tornant de color marró. Mesuren aproximadament 10-20 cm de longitud.

Fulles que es tanquen de nit

Una altra característica curiosa d’aquest arbre són les seves fulles, semblants a les de les falgueres. Es tracta de fulles compostes, caduques, que tenen la peculiaritat que es tanquen de nit o quan plou.

Detall de les fulles compostes

On en podem trobar?

L’acàcia de Constantinoble s’ha convertit en un arbre força comú a la ciutat, on n’hi ha més d’un miler d’exemplars repartits per carrers, places i jardins. Les seves dimensions mitjanes, juntament amb la seva resistència a la sequera i a la duresa urbana en general, fa que sigui un arbre cada vegada més usat en alineacions de carrers.

D’entre els exemplars més espectaculars cal destacar el del Parc de la Ciutadella, considerat arbre d’interès local. Al carrer del Taulat, al Poblenou, se’n troben nombrosos exemplars alineats. També n’hi ha al carrer de Bilbao, al carrer de Caracas, al carrer d’Aiguablava, al carrer del Poeta Cabanyes, al carrer del Roser, al passeig de Sant Joan, a l’avinguda de Josep Tarradellas o a Montjuïc, entre molts altres punts de la ciutat.

Exemplar a l’extrem sud del Parc de Diagonal Mar, a tocar el passeig de García Fària