embassaments conques internes catalunya
el pantà de Sau, el març del 2023

La sequera actual ja supera la del 1989-1990 i no té cap precedent pel que fa a les reserves hídriques de les conques internes de Catalunya: els embassaments ja baixen del 19 % i queden per sota del nivell del 1989. Mai un nivell tan baix.

Una tardor sense temporals de pluja, de moment

La sequera a Catalunya continua el seu camí sense aturador i, tot i que es manté un cert dinamisme, el cert és que les pluges abundants i generals han continuat esquivant casa nostra en el que va de tardor.

És així com les reserves hídriques de les conques internes de Catalunya han continuat baixant setmana rere setmana sense aturador, només amb alguns episodis que amb prou feines han servit per minimitzar pèrdues.

Els embassaments, a menys del 19 %

D’aquesta manera és com els embassaments han arribat a marcar el 18,96 %, quedant per sota ja del nivell més baix registrat mai, si més no des del 1976, quan va entrar en funcionament l’embassament de la Baells, al riu Llobregat.

Des de l’any 1976, amb 8 embassaments construïts i, a partir del 1998, amb l’entrada en funcionament de la Llosa del Cavall, mai s’havia arribat a un nivell tan baix, tal com indiquen les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. I això, amb l’ajuda actual de l’aigua regenerada i les dessalinitzadores, que han impedit que el registre actual dels embassaments sigui encara més escarransits.

Quedem ja per sota de la marca del 16 de novembre del 1989, quan els embassaments emmagatzemaven només el 18,98 % de la seva capacitat total. En aquell moment, només hi havia 117,5 hm³ d’aigua emmagatzemada, una dada sensiblement inferior a l’actual (132 hm³), però perquè aleshores no hi havia la Llosa del Cavall (actualment amb 15,76 hm³) d’aigua emmagatzemada.

El sistema Ter-Llobregat, encara molt per sobre del 1989-1990

Tot i que en el seu conjunt mai havíem tingut un percentatge d’aigua emmagatzemat tan baix, el cert és que, si analitzem per conques, veurem com les que precisament abasteixen Barcelona encara queden lluny de la seva marca més escarransida.

El sistema Ter-Llobregat situa les seves reserves actuals al 19,77 % del seu màxim, mentre que el mínim històric se situa en només el 14,7 %, del 23 d’abril del 1990.

Pitjor era encara la situació dels embassaments del Ter (Sau i Susqueda), pràcticament buits. El 20 d’abril del 1990 només hi havia un 11,18 % del volum màxim emmagatzemat. Els 44,9 hm³ que tenien emmagatzemats aleshores Sau i Susqueda queden encara lluny dels prop de 70 que tenen en l’actualitat i, de fet, la quantitat d’aigua que queda encara a Susqueda seria molt semblant a la que a la primavera del 1990 hi havia sumada a Sau i Susqueda.

Aquella primavera les conques internes de Catalunya ja havia pujat fins al 20 %, gràcies a les pluges caigudes al nord-est. Aquelles setmanes, el pantà de Boadella era el pal de paller que aguantava les reserves hídriques i només allà hi havia tanta aigua emmagatzemada com a Sau i Susqueda, junts.

Com va acabar la sequera del 1989-1990?

Aquella sequera va acabar amb un 1990 amb unes pluges molt abundants a les capçaleres dels rius. Entre finals de novembre del 1989 i el desembre del mateix any ja ens va permetre un repunt de prop de 10 punts.

Però va ser el 1990 el que va acabar amb la sequera. Destaquen els 1.283 litres caiguts aquell any a Ripoll (dades AEMET), dels quals gairebé 1.200 van caure a partir del 20 d’abril, moment del mínim històric dels embassaments del Ter.

Altres estacions situades a les capçaleres dels rius, com la Molina (AEMET) van fregar també els 1.000 litres aquell 1990. A finals d’any, els embassaments de les conques internes de Catalunya ja superaven el 60 %.

Què diuen els mapes del temps? Començarà a ploure aviat?

La sequera actual no sembla que hagi d’acabar aviat. De moment, a curt i mitjà termini, no s’entreveu cap episodi de pluja abundant a les capçaleres que pugui començar a omplir de forma clara els pantans. L’arribada de les altes pressions, tot coincidint amb l’estiuet de Sant Martí, estabilitzarà l’atmosfera durant un grapat de dies, bloquejant el pas de borrasques atlàntiques.

Ara per ara només s’entreveu la possibilitat d’algun xàfec poc rellevant a l’inici del cap de setmana a les capçaleres, a causa del pas d’una cua de front, i entre el 16 i el 17 de novembre. Res rellevant en ambos casos.

Malauradament els mapes setmanals de precipitació no anuncien cap setmana plujosa durant el mes de novembre. Tot fa pensar que acabarà sent un mes més sec de l’habitual.

Els mapes estacionals de l’agència nord americana NOAA continuen pronosticant menys pluja de l’habitual durant, com a mínim, els mesos de novembre, desembre i gener. Amb aquest pronòstic l’escenari d’emergència per sequera és ja a tocar.