Aquests dies és notícia que els embassaments de les conques internes de Catalunya han marcat el percentatge d’aigua embassada més baix des que n’hi ha dades. Divendres, 10 de novembre del 2023, s’ha baixat per sota del 18,98 % que era, fins ara, el rècord. Des de la històrica sequera del 1989, mai no s’havia registrat un percentatge tan baix. Què va passar llavors? Com va ser la sequera que fins ara tenia el dubtós mèrit d’haver fet baixar el nivell d’aigua dels embassaments fins tan avall? Va ser tan llarga i extrema com l’actual?
Tres conques, tres estacions meteorològiques
Hem fet l’exercici d’analitzar les dades de precipitació de tres estacions meteorològiques situades a la part alta de les conques dels rius Ter, Llobregat i Cardener, on hi ha situats els principals embassaments de les conques internes de Catalunya. Concretament, hem agafat les dades de Campdevànol (el Ripollès), Berga (el Berguedà) i Riner (el Solsonès), totes del Servei Meteorològic de Catalunya.
De manera semblant al seguiment que estem fent de la sequera actual a l’Observatori Fabra, hem representat la quantitat de pluja acumulada en els 365 dies anteriors entre l’1 de gener del 1988 i el 31 de desembre del 1991. D’aquesta manera és fàcil veure, d’un cop d’ull, l’anomalia de la precipitació i la durada d’aquesta anomalia.
Es venia d’un període molt plujós. Entre l’estiu del 1987 i el del 1988 es van anar encadenant episodis de pluja abundant fins al punt d’assolir registres molt per sobre la mitjana. Ara bé, a partir de llavors es va tancar l’aixeta. L’estiu del 1988 va donar el tret de sortida a la sequera.
Conca del Ter: vora dos anys de sequera pluviomètrica
A la conca del Ter, com a bona part de Catalunya, l’any 1987 havia estat un any plujós. També ho va ser la primavera del 1988, però aquell estiu les precipitacions es van aturar de cop. De mica en mica, la quantitat de pluja recollida en els 365 dies anteriors va anar minvant.
El mínim de la sequera a Campdevànol es va produir entre l’1 de juliol del 1988 i el 30 de juny del 1989. Al llarg d’aquest període tan sols es van acumular 603 l/m² dels 943 l/m² que marca la mitjana anual.
Les tempestes de finals de l’estiu del 1989 i la pluja de la recta final d’aquella tardor van permetre recuperar una mica de terreny a la sequera. Tot i això, van ser les tongades de precipitació que hi va haver a partir de mitjans de la primavera del 1990 que van posar punt final a la manca de pluja en aquesta zona.
Conca del Llobregat: les tempestes de l’estiu del 1989 van iniciar la fi de la sequera
La conca del Llobregat també va viure aquesta sequera. Ara bé, en aquest cas va tenir una durada més curta que no pas a la conca del Ter.
L’aturada de la pluja a partir de l’estiu del 1988 van portar a l’estació meteorològica de Berga a mesurar un mínim de 569 l/m² entre l’1 de juliol del 1988 i el 30 de juny del 1989. La mitjana anual és de 839 l/m².
En aquest sector, les tempestes de l’estiu del 1989 van suposar un revulsiu per a la sequera. Durant la tardor d’aquell mateix any, la precipitació acumulada en 365 dies va assolir els valors habituals, entorn de la mitjana.
Conca del Cardener: una sequera molt intensa
Seguint un patró similar, la sequera a la conca del Cardener va començar l’estiu del 1988. L’absència de pluges important va ser molt notable, raó per la qual entre el 8 de juliol del 1988 i el 7 de juliol del 1989 es van recollir la irrisòria xifra de 281 l/m² a Riner (el Solsonès), una població situada poc per sota del pantà de Sant Ponç.
Aquest valor és menys de la meitat del que marca la mitjana climàtica. En aquest sector se solen acumular 563 l/m² anuals.
Les tempestes de finals de l’estiu del 1989 i de finals d’aquella tardor van ajudar a mitigar la sequera tan intensa. L’adeu definitiu a la sequera va arribar l’any següent, gràcies a les pluges abundants.
Aquella sequera també es va notar a Barcelona
Barcelona no es va escapar de la sequera del 1989. Les dades de l’Observatori Fabra són ben clares: després d’un període extraordinàriament plujós (fins a 1.085,6 l/m² entre el 21 de gener del 1987 i el 20 de gener del 1988) les precipitacions van desaparèixer del mapa.
Del 15 de gener del 1989 al 10 d’octubre del 1990 la pluja acumulada en 365 va quedar sempre per sota dels 622 l/m² que marca la mitjana. El mínim de la sequera va ser entre el 14 de novembre del 1988 i el 13 de novembre del 1989, amb 338 l/m².
Les pluges de la segona meitat del novembre del 1989 van esmorteir les conseqüències de la sequera, però no va ser fins a finals de l’any següent que es va recuperar la normalitat.
L’inici del final de la sequera va arribar a partir del novembre del 1989
Tal com mostren les dades, l’inici del final de la sequera va arribar a partir de la tardor del 1989 en algunes zones. Ja durant l’estiu hi va haver força xàfecs i tronades als Pirineus, tot i que els embassaments no ho van notar gens ni mica.
Els mesos de setembre i octubre van tornar a ser eixuts i van fer baixar encara més el volum d’aigua embassada. Ara bé, a mitjans de novembre, just quan els pantans de les conques internes van arribar al que fins ara era el mínim, es va produir un temporal de pluja que va ser el detonant per començar a revertir la situació.
Les pluges posteriors que van arribar a partir de la primavera de l’any 1990 van portar el territori cap a la normalitat. Aquell anys va ser més plujós del que marca la mitjana a Campdevànol (1.136 l/m²) i a Riner (654 l/m²), mentre que a Berga (837 l/m²) i a l’Observatori Fabra (598 l/m²) es va gairebé clavar la mitjana.
La sequera actual és molt més greu
La sequera del 1989 va deixar empremta en ser la que va dur els embassaments de les conques internes als nivells més baixos. La manca de pluja es va allargar vora dos anys en molts indrets i els registres de precipitació en 365 dies van ser entre un 30 i un 50 % inferiors a la mitjana bona part d’aquest temps.
Ara bé, des del punt de vista meteorològic, la sequera actual és molt més greu. Ara mateix estem tenint registres de pluja similars o fins i tot pitjors que els del 1989. La diferència, però, és que les condicions de sequera extrema són més sostingudes en el temps. En força indrets del territori fa més de tres anys que s’arrossega aquest escenari.
Aquest és el mínim de precipitació en 365 dies de la sequera actual a les estacions meteorològiques que hem analitzat:
- 558 l/m² a Campdevànol entre el 5 de maig del 2022 i el 4 de maig del 2023.
- 584 l/m² a Berga entre el 22 de setembre del 2021 i el 21 de setembre del 2022.
- 370 l/m² a Riner entre el 9 d’octubre del 2022 i el 8 d’octubre del 2023.
- 217 l/m² a l’Observatori Fabra entre el 28 d’abril del 2022 i el 27 d’abril del 2023 (dades fins al 9 de novembre del 2023).
Són uns registres comparables als del 1989, en alguns casos fins i tot inferiors, i que, en general, s’arrosseguen des de l’estiu del 2020.
