Coloms

L’associació Corazón de Paloma ha presentat una denúncia contra el consistori barceloní perquè afirma que s’ha contractat una empresa que empra pràctiques violentes per dur a terme el control de les aus urbanes.

La denúncia, presentada aquest dilluns, es dirigeix contra la tinenta d’alcalde Janet Sanz, i altres càrrecs municipals, i contra l’empresa contractada. Segons la denúncia diversos testimonis asseguren haver vist operaris de l’empresa destruint nius de coloms, tórtores i cotorres a cops de pal en els darrers mesos.

Mort violenta de les aus

L’entitat veu l’Ajuntament responsable d’un delicte de prevaricació i suborn i l’empresa, d’un de maltractament animal. Tenen la sospita que per fer aquest control els operaris de l’empresa “infringeixen un greu maltractament a les aus urbanes i els causen tot tipus de lesions i la mort violenta com a únic sistema de control de la seva població”.

Concretament, denuncien que, el 27 de maig i després el 12 i 13 de juliol, operaris de l’empresa denunciada van donar cops de pal a un niu de cotorres monjo a la plaça de Nadal de Barcelona i a d’altres de coloms i tórtores al pont entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer de la Guineueta. Argumenten que s’incompleix així la llei estatal de patrimoni natural i biodiversitat.

Com s’han de controlar les colònies d’ocells?

Fins a l’any 2016 el control de població de coloms a Barcelona es feia amb captures, un mètode que també va ser criticat en el seu dia. L’any 2017 l’Ajuntament va abandonar aquest sistema i va començar a introduir pinso anticonceptiu per evitar que aquestes aus urbanes, i d’altres com la cotorra, es reprodueixin. Però no és fàcil trobar el mètode ideal, i és comú que hi hagi polèmica sobre altres sistemes que de vegades es fan servir.

L’associació Corazón de Paloma, una entitat sense ànim de lucre que treballa en la defensa dels coloms, explica també que l’ordenança municipal sobre protecció d’animals estableix que el consistori ha de promoure sistemes de control de colònies d’ocells en espais públics a càrrec, preferentment, d’organitzacions i entitats cíviques sense ànim de lucre i que l’Ajuntament no els facilita les dades sobre quines empreses privades contracta.