La població de coloms de Barcelona s’ha reduït a la meitat a les zones on s’ha administrat tractament anticonceptiu, un mètode per reduir la superpoblació d’aquestes aus implantat a la ciutat el 2017. Des d’aleshores, hi ha un 50,9 % menys d’aquests animals als punts on s’han instal·lat menjadores amb fàrmac per inhibir la natalitat, mentre que als punts de control, en canvi, el nombre de coloms ha augmentat un 11 % anual.

Segons dades municipals, el març de 2017 hi havia 3.801 coloms als punts on es van instal·lar els dispensadors. Més de dos anys i mig després, al novembre del 2019, la xifra havia baixat fins als 1.865 coloms. L’Ajuntament assegura que la tendència es manté a la baixa. D’aquesta manera, es preveu que si el tractament s’allarga fins a cinc anys, és a dir, fins al 2022, la població de coloms s’haurà reduït en un 71,5 %.

Per l’Ajuntament, les xifres demostren “l’eficàcia del sistema com a eina de gestió ètica per la ciutat”, ja que ha permès reduir el nombre de coloms, “sense necessitat de fer cap captura“. Segons el consistori, Barcelona va ser la primera capital europea que va utilitzar el control de la natalitat per controlar la superpoblació de coloms.

Blat de moro amb nicarbazina

Per controlar la població d’aquestes aus, hi ha 51 dispensadors automàtics de blat de moro instal·lats als 47 punts de la ciutat amb més densitat de coloms. A 37 d’aquests dispensadors s’hi ha incorporat un tractament farmacològic amb nicarbazina que, segons explica el consistori, els produeix una infertilitat reversible quan deixen de prendre’n.

Segons l’Ajuntament, es considera necessari controlar la població de coloms quan se superen les 300 o 400 aus per quilòmetre quadrat i les dades de la ciutat són molt superiors. N’hi ha entre 1.300 i 1.700 per metre quadrat. Tenint en compte les dades, el tractament s’acompanya d’una actuació especial a la plaça de Catalunya, on es va prohibir la venda de menjar per als coloms, i d’una campanya de conscienciació per evitar que la ciutadania els alimenti.

Quan es va implantar el sistema, algunes entitats ecologistes van alertar que no es coneix prou com pot afectar els animals ni el conjunt de l’ecosistema. Segons l’Ajuntament, però, els deu punts de control permeten “estudiar i assegurar que qualsevol efecte observat en la variació de la població de coloms és conseqüència del tractament”.

Menys coloms pel confinament

Les dades demostren, a més, que durant els mesos de confinament pel coronavirus s’ha reduït la presència de coloms a la ciutat al voltant d’un 8 %. On més s’ha notat és a la plaça de Catalunya, un espai en què, a les hores centrals del dia, quan hi ha molts turistes que els alimenten, s’hi arriben a aplegar més d’un miler de coloms. En aquest punt, durant l’estat d’alarma hi havia la meitat dels coloms habituals.

Segons l’Ajuntament, la reducció s’explica per la falta d’aliment que els dona la ciutadania, però no ha augmentat la mortalitat d’aquests animals. Les aus s’han dispersat per buscar menjar al seu hàbitat natural, a les zones verdes de la ciutat o als entorns naturals que hi ha a prop de la ciutat. Tot i les xifres, la falta de persones al carrer ha fet que, en alguns llocs, els coloms fossin més visibles durant l’estat d’alarma.