Poques vegades ens plantegem quina és la petjada ecològica que deixem al nostre planeta, vivint al ritme previ al coronavirus.

La resposta ens la dona una eina de la Xarxa Global de la Petjada Ecològica, que ens permet calcular quants recursos necessitaríem per viure si tothom consumís exactament com nosaltres. I la resposta us deixarà perplexos: més de tres si tenim en compte un consum mitjà a Barcelona.

Evidentment, sostenibles no som.

Alimentació, llar i transport, els pilars

L’eina calcula segons la nostra alimentació, llar i mètode de transport la nostra petjada ecològica.

Així, no és el mateix fer un consum de productes vegetals que animals, de la mateixa manera que sempre és millor prioritzar els productes de proximitat i sense envasar que els que venen de lluny i embolicats amb plàstic per tot arreu. Tot això la calculadora ho comptabilitza.

El mateix passa amb l’eficiència de la nostra llar, els nostres electrodomèstics, l’aïllament tèrmic i, per descomptat, la forma en què ens belluguem pel territori. No deixa la mateixa petjada ecològica una persona que viatja caminant, en bici o en transport públic que la que va en vehicle privat o la que per motius de feina ha de fer diversos desplaçaments aeris durant la setmana.

Una de les preguntes de la calculadora de la Xarxa Global de la Petjada Ecològica. Font: Xarxa Global de la Petjada Ecològica, www.footprintnetwork.org

Per a un consum “normal” de totes aquestes variants, l’eina ens diu que necessitaríem els recursos d’entre tres i quatre planetes per ser sostenibles.

Però no tothom és igual

La humanitat no emet tota de la mateixa manera. Ni tot és primer món, ni tot el primer món es primer món. 

I d’aquesta manera, una persona europea (de mitjana) no emet el mateix que una africana o fins i tot que una americana, on el consum encara és més excessiu que al continent europeu. Tot això, sempre segons les dades que les Nacions Unides faciliten a la Xarxa Global de la Petjada Ecològica per al càlcul dels seus indicadors.

La petjada ecològica d’un barceloní mitjà. Font: Xarxa Global de la Petjada Ecològica, www.footprintnetwork.org

En còmput general, la Xarxa Global de la Petjada Ecològica calcula que a escala mundial (basant-se en les dades de les Nacions Unides) es necessitarien els recursos d’1,75 planetes per ser sostenibles. Vist d’una altra forma, estem vivint a crèdit, un crèdit que es va demanant continuadament a la Terra.

El dia que se sobrepassen els recursos disponibles del planeta

La Xarxa Global de la Petjada Ecològica calcula anualment el dia de l’any en què se sobrepassen els recursos que genera el planeta en un any. Aquest dia, que surt de la divisió dels recursos generats pel planeta entre la petjada ecològica de la humanitat, ha anat avançant gradualment.

A principis dels anys 70, la Terra mantenia un cert equilibri entre oferta i demanda de recursos anuals. L’any 1970 els recursos generats per la Terra s’haurien acabat el 29 de desembre, només amb dos dies de “crèdit” demanat al nostre planeta.

Evolució del dia en què se sobrepassen els recursos naturals generats per la Terra en un any. Font: Xarxa Global de la Petjada Ecològica, www.footprintnetwork.org

Però les coses han canviat ràpidament i, a un ritme proper als 30 dies per dècada, aquest crèdit ha anat augmentant.

L’any 2018 es calculava que va ser l’1 d’agost el moment en què s’haurien esgotat tots els recursos que la Terra pot generar en un any.

L’any 2019, la data va avançar novament, fins al 21 de juliol: els recursos naturals generats en un any, consumits en poc més de mig.

Aquest 2020, la crisi del coronavirus ens ha fet tornar 15 anys enrere, amb una data que s’ha situat al 22 d’agost.

A Espanya, la data es va situar el 27 de maig

Segons el ritme de cada país, els recursos naturals generats pel planeta s’acabarien abans si tothom fos com els habitants de Qatar, on l’11 de febrer ja haurien superat aquest llindar. Necessitaríem els recursos de prop de vuit planetes. El seguiria de ben a prop Luxemburg, amb una data de superació dels recursos naturals que se situaria en el 16 de febrer.

Espanya es trobaria en una situació intermèdia i el dia de superació dels recursos planetaris va arribar el 27 de maig. Necessitaríem més de dos planetes si tothom fos com els espanyols.

Moment de l’any en què se superarien els recursos generats per la Terra, per països. Font: Xarxa Global de la Petjada Ecològica, www.footprintnetwork.org

A l’altra banda, els més sostenibles són països en vies de desenvolupament. L’Equador i Indonèsia són els que més tard arribarien a aquesta data de superació: ho farien a mitjans de desembre i, tot i que per poc, també continuarien “a crèdit” dels recursos terrestres.

Què podem fer?

Al final tot queda resumit a fer un consum responsable que engloba moltíssimes coses que individualment podem fer.

Josep Maria Ganyet, a l”Àrtic’, va fer un decàleg fa pocs mesos per a un consum més sostenible amb més de 20 petites accions que podem fer per disminuir la nostra petjada ecològica: treballar sense paper, fer servir el transport públic, una alimentació sana, equilibrada i de proximitat i alguns altres consells que ens serviran per fer entre tots un món millor.