El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha activat aquest divendres al matí un avís preventiu per ozó troposfèric a la plana de Vic, on es podran superar els anomenats nivells d’informació, que impliquen uns valors que poden superar els 180 ug/m³ d’ozó troposfèric de mitjana horària.
⚠️ AVÍS PREVENTIU #ozóCAT. Es preveu superació del llindar d’informació (>180µg/m³ de mitjana horària) a la ZQA de la Plana de Vic. A la resta, els nivells seran baixos o moderats. Més informació https://t.co/e06qmrHxF7 #qualitataire pic.twitter.com/vJR8xQ0FQ9
— Medi ambient (@mediambientcat) June 26, 2020
La connexió de Barcelona amb l’ozó de la plana de Vic
L’ozó troposfèric és un dels anomenats contaminants secundaris. És a dir, no s’emet de manera directa, sinó que és una barreja d’un conjunt de reaccions que acaben desencadenant aquest contaminant.
Per a la formació d’aquest ozó troposfèric necessitem compostos orgànics volàtils, una intensa i duradora radiació solar i òxids de nitrogen.
La necessitat d’una radiació solar intensa explica el perquè aquest contaminant només el trobem a l’estiu. De fet, la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric va des 15 de maig al 15 de setembre i és la que provoca les reaccions fotoquímiques entre contaminants primaris, que acabaran desencadenant en ozó troposfèric.
Però també es necessita una presència important d’alguns d’aquests contaminants primaris que reaccionaran amb la radiació solar. I és aquí on entren en joc les partícules de NO2 de l’àrea de Barcelona.
La marinada transporta la contaminació
Els òxids de nitrogen
, emesos majoritàriament a Barcelona i la seva àrea metropolitana, reaccionen activament amb la radiació solar (i altres compostos) per acabar desencadenant en ozó troposfèric.
I a partir d’aquí, la marinada fa la resta de la feina.
En aquest mapa veureu que les línies de corrent associades al vent (previst per avui a primera hora de la tarda) van de sud a nord.
Dit d’una altra manera, tota la contaminació generada a l’àrea de Barcelona i el Vallès avança de sud a nord i s’escola per la vall del riu Congost (per on circula la C-17) fins arribar a la plana de Vic.
I un cop aquí, la geografia de la conca d’Osona, envoltada de muntanyes per tot arreu, impedeix que aquestes partícules ja d’ozó troposfèric tinguin facilitat per dispersar-se.
Aquest règim de vents és molt recurrent, i n’és el causant que la plana de Vic (i sovint, també altres comarques veïnes) sigui un dels llocs del territori on l’ozó troposfèric sigui més problemàtic.
