La sequera, lluny d’anar a la baixa, es continua intensificant. Des que va començar durant el segon semestre de l’any 2020 la pluja és molt cara de veure a gairebé tot el territori.
Al llarg dels últims tres anys, al conjunt de Catalunya ha plogut un 25 % menys del que tocaria. Ara bé, si ens fixem només en les conques internes, el dèficit pluviomètric s’accentua i puja fins al 32 %. Hi ha algunes zones del país on al llarg d’aquest període de temps han deixat de caure més de 1.000 l/m² de pluja. Es tracta d’un dèficit extraordinari.
El dèficit pluviomètric, doncs, no és el mateix arreu del territori. Com està afectant la manca de pluja, conca per conca?
Ha deixat de caure una quarta part de la pluja que tocaria al Ter i al Llobregat
De la mateixa manera que passa a Barcelona, a les capçaleres de les conques on hi ha els embassaments que abasteixen l’àrea metropolitana també s’hi han anat encadenant mesos i mesos amb menys pluja del compte. A les gràfiques que hi ha just a sota s’hi mostra l’anomalia de pluja (en litres per metre quadrat) a les capçaleres dels rius Llobregat i Ter entre el gener del 2020 i l’octubre del 2023.
En posar xifres al dèfici pluviomètric s’entén perfectament per què el nivell dels embassaments és tan baix. A la capçalera del Llobregat ha deixat de caure-hi el 24 % de la pluja que tocaria al llarg dels últims tres anys.
La mateixa situació es repeteix en altres rius. A la capçalera del riu Cardener el dèficit se situa, també, al 24 %, mentre que a la capçalera del Ter és fins i tot més marcat, del 27 %.
Ara bé, no tots els rius pirinencs presenten una manca de pluja tan destacable. Les pluges fruit de l’arribada de fronts atlàntics que en diversos moments durant els darrers anys han regat el Pirineu occidental han fet que la sequera sigui més moderada a conques com la de la Noguera Pallaresa (12 % de dèficit), de la Noguera Ribagorçana (15 %) i de la Garona (4 %).
41 % de pluja a les rieres del pla de Barcelona
A Barcelona la sequera actual és molt intensa. Fa una bona colla de mesos que no plou el que tocaria i aquest 2023 podria acabar sent el tercer any consecutiu en què s’acumulen menys de 400 l/m² anuals.
A la principal conca hidrogràfica de Barcelona, la de les rieres del pla de de Barcelona, el dèficit pluviomètric s’enfila fins al 41 %. En d’altres paraules: en tres anys ha plogut una mica més de la meitat del que marca la mitjana. Han deixat de caure entre 700 i 800 l/m² en total.
Les altres dues conques en què es troba repartida Barcelona presenten una situació similar. A la del Besòs el dèficit de pluja és del 42 %, mentre que a la part baixa del Llobregat és del 32 %.
Foix i rieres del Garraf, on la situació és pitjor
Sens dubte, les conques on la manca de pluja s’està fent notar més són les que es troben al sud de la regió metropolitana. La “zona zero” és a les conques del Foix i la de les rieres del Garraf.
A la part baixa de la conca hidrògràfica del Foix, ha plogut menys de la meitat del que tocaria en aquests tres anys que fa que dura la sequera. És l’única conca en què el dèficit pluviomètric s’enfila per sobre del 50 %, concretament fins al 55 %.
En el cas de les rieres del Garraf, l’escenari també és greu. El dèficit pluviomètric se situa al 48 %.
L’excepció, a l’extrem sud de Catalunya
De vegades, els aiguats sobtats o els temporals de pluja poden arribar a “maquillar” les dades d’una sequera. És el cas de l’extrem sud del país, on hi ha dues conques hidrogràfiques on no hi ha dèficit pluviomètric bàsicament gràcies a dos episodis de pluja extraordinàriament abundant.
La conca del riu Sénia té un lleu superàvit. En aquest sector, ja a tocar del País Valencià, al llarg dels darrers tres anys ha plogut un 3 % més del que marca la mitjana. Per la seva banda, la conca de les rieres del Montsià se situa just en la mitjana, amb un dèficit del 0 %.
Entre l’1 i el 2 de setembre del 2021 un fort aiguat va deixar 262 l/m² Alcanar i 152 l/m² als Alfacs. Dos anys més tard, entre el 2 i el 3 de setembre del 2023 es va repetir una situació similar. Es van arribar a acumular 243 l/m² a Mas de Barberans i 218 l/m² a Alcanar. Dos episodis puntuals en dos anys de diferència han ajudat (i molt) a dibuixar un aparent escenari de normalitat.
