Barcelona està travessada per desenes de rieres i torrents i flanquejada pels rius Llobregat i Besòs. És per això que la ciutat està dividida en tres conques hidrogràfiques. El terme municipal, que té extensió de poc més de 100 km², ocupa bona part de la conca de les rieres del pla de Barcelona, però també una petita porció de les conques del Llobregat i el Besòs.
Una conca hidrogràfica és el territori que aboca les seves aigües a un mateix riu, a un llac o al mar. Queda delimitada per les línies divisòries d’aigües, que poden ser des de grans serralades a petites elevacions. Segons el mapa de conques hidrogràfiques de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), al país n’hi ha més d’una vintena i, Barcelona, s’estén per tres d’aquestes conques.
La principal conca: les rieres del pla de Barcelona
La principal conca que ocupa Barcelona correspon a la de les rieres del pla, conformada per tot els torrents i rieres que travessen la ciutat i desemboquen les seves aigües al mar. Concretament, correspon al 71 % de la superfície del municipi.
La conca de les rieres del pla de Barcelona no és exclusiva de la ciutat. És compartida amb les ciutats veïnes de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat.
La resta del terme de Barcelona es troba repartir entre la conca del Llobregat (16 %) i la del Besòs (13 %).
Els enclavaments, situats a la conca del Llobregat
Les zones de Barcelona que corresponen a la conca del Llobregat són la Zona Franca i les Planes. També en formen part els dos enclavaments de Barcelona: Santa Creu d’Olorda i la petita parcel·la del turó de la Peça.
Per la seva banda, la part de Barcelona que aboca les seves aigües al riu Besòs són els barris que es troben en el triangle que conformen el Bon Pastor, Vallbona i la Guineueta.
Els rius que fan de límit municipal
El riu Llobregat fa de límit entre els termes de Barcelona i del Prat de Llobregat. Concretament, la divisòria municipal se situa enmig del riu en sis quilòmetres.
Val a dir, però, que gairebé la meitat correspon a l’antiga desembocadura del Llobregat. A mitjans de la primera dècada del 2000 el riu es va desviar uns quilòmetres més al sud (ja dins del terme del Prat de Llobregat) per poder fer l’ampliació del port.
A l’altre costat de la ciutat hi ha el riu Besòs. Tècnicament, el riu no arriba a pertànyer a Barcelona en cap tram: el límit municipal se situa fora de la riba esquerra, que la ressegueix des de Vallbona fins al Bon Pastor al llarg de quatre quilòmetres i mig.
