El Zoo de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Rivus han fotografiat, per primera vegada en molt de temps, una família de llúdrigues (“Lutra lutra”) a la conca del riu Besòs. Es tracta d’un pas “molt important” en l’estudi de l’animal a la zona, ja que les imatges evidencien que la llúdriga ha tornat després que s’hi extingís durant la segona meitat del segle XX.
Que s’hagi trobat una petita població d’aquests mamífers permet, segons els investigadors, “un cert grau d’optimisme respecte a la seva evolució futura”. Ara bé, concreten que, perquè continuï a la conca del Besòs, cal treballar i millorar-ne l’hàbitat, que encara es troba “visiblement castigat”. Les imatges s’han captat a través de càmeres de fototrampeig, una tècnica poc invasiva per als animals.
L’estudi de la llúdriga al Besòs es va iniciar l’any 2014, quan se’n van detectar els primers rastres al riu Tenes, a tocar de Sabadell. Abans d’això, però, ja s’havia deixat veure a la conca del riu de la Tordera. L’objectiu del projecte és analitzar en detall la situació actual de l’espècie en aquestes dues conques hidrogràfiques, “sotmeses a una gran pressió humana”.
Precisament, a finals de desembre, el Besòs va ser víctima d’un desastre ecològic per un incendi en una nau de reciclatge a Montornès del Vallès.
Com és la llúdriga?
La llúdriga (“Lutra lutra”) és un mustèlid semiaquàtic, de la mida d’un gos mitjà, que en els últims anys ha recuperat part de la seva distribució original als rius catalans. És un animal preferentment crepuscular i nocturn, i depèn del medi aquàtic. S’alimenta de peixos, granotes i altres animals com el cranc americà en el cas del Besòs.
Les llúdrigues són grans nedadores: tenen la pell impermeable i poden realitzar immersions de fins a sis minuts sota l’aigua perquè poden clausurar les fosses nassals. En general, busquen zones tranquil·les dels rius —sobretot de bosc de ribera— on poder fer el cau.
