Els qui ja tinguin una edat segur que recorden el pas del cometa Halley l’any 1986. Es tracta d’un cometa periòdic gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, per bé que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys. La seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l’astrònom Edmund Halley l’any 1.705, d’aquí ve el seu nom. La propera vegada que torni a veure’s serà d’aquí a 41 anys, l’any 2061. Aquest cometa és el responsable de la pluja d’estels que podem veure aquests dies i fins a finals de maig: eta-Aquàrids.
Què és un cometa?
L’astrònom Joan Anton Català explica en el seu llibre ‘Guia d’observació del cel’ que els cometes són objectes formats per roca i compostos volàtils gelats tals com aigua, monòxid i diòxid de carboni, amoníac i metà. Destaca que la característica principal dels cometes és que quan s’apropen al Sol, seguint la seva òrbita, els materials volàtils s’escalfen i se sublimen, és a dir, es converteixen en vapor, s’escapen cap a l’espai i arrosseguen petits fragments de roques i pols. Aquest flux és el que forma les típiques cues dels cometes.
Eta-Aquàrids: la pluja d’estels causada pel cometa Halley
Cada any per aquestes dates la Terra, en el seu gir al voltant del Sol, passa a prop de l’òrbita del cometa Halley. Les restes de pols i petits fragments despresos pel pas del cometa impacten contra l’atmosfera terrestre i generen una gran quantitat de meteors. La pluja d’estels causada per aquest cometa s’anomena eta-Aquàrids.
El punt àlgid de la pluja es produeix pels volts del 5 de maig, per bé que encara es podran continuar veient caure meteors fins al dia 28 de maig, això sí, cada cop amb menys freqüència. Els meteors són de velocitat ràpida i brillants i el millor moment d’observació, segons els experts, és abans de l’alba. És un dels millors radiants en el meridià sud.
La Lluna n’atenuarà la visió, però no la impedirà
Un requisit imprescindible per poder gaudir de la pluja d’estels és que el cel sigui fosc. Malauradament enguany el 5 de maig la Lluna serà gairebé plena (95 %). Assolirà el 100 % de plenitud dijous, 7 de maig.
El cel més blanquinós a causa de la il·luminació de la Lluna, però, no serà suficient per tal d’impedir del tot la visió dels meteors més brillants. Els núvols alts i mitgencs que han cobert el cel de bona part de Catalunya al llarg de dimarts s’aniran retirant a partir del vespre i donaran pas a una nit de cel força més clar.
Altres esdeveniments astronòmics a tenir presents durant el mes de maig
Al capvespre, a prop de l’horitzó de ponent, aquest mes de maig continuem gaudint de la gran brillantor de Venus. També de Mercuri, que es farà visible sobretot durant la segona meitat del mes de maig també a primeres hores de la nit. El planeta Mart també es podrà veure a ull nu a darrera hora de la nit.
Pels volts de la mitjanit podem contemplar Júpiter i Saturn, molt pròxims entre si al llarg de tot el mes. A banda, la posició de la Lluna també ens ajudarà a localitzar-los en alguns moments.
Aquestes matinades seguim tenint 3 planetes en el cel de l’est, abans de la sortida del Sol. El més brillant és Júpiter, i al seu costat Saturn.
Mart, més baix, anirà guanyant llum al llarg dels mesos i es convertirà en un objecte brillantíssim en el cel de l’octubre. pic.twitter.com/Ykgc9BDiZS— Joan Anton Català (@estelsiplanetes) May 4, 2020
I les matinades encara es posaran més interessants a partir del dia 11, quan la Lluna pagui visita als 3 planetes visibles sobre l’horitzó est abans de la sortida del Sol. pic.twitter.com/ZatlYFHOt9
— Joan Anton Català (@estelsiplanetes) May 4, 2020
Per si tot això fos poc, els científics anuncien la possible visió, a partir de finals de maig, d’un cometa: el cometa C/2020 F8 (SWAN). N’estarem pendents!
Atenció, que va venint! Aquest cometa es podria convertir en unes setmanes en un espectacle visual. Creuem els dits! https://t.co/HhtBL2SzOx
— Joan Anton Català (@estelsiplanetes) May 5, 2020
