pins secs Serralada Litoral
Pi sec en un bosc de la Serralada Litoral (Vallès Oriental)

El canvi climàtic està augmentant la vulnerabilitat a la sequera dels boscos d’arreu del planeta, provocant mortalitat dels arbres i repercussions ecològiques i socials importants.

Un treball científic que analitza els efectes de les sequeres severes

Aquesta setmana s’ha publicat un article amb els resultats d’un treball científic a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’. L’autor principal de l’estudi és Enric Batllori, investigador del CREAF i professor associat de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. En el treball hi han intervingut també altres investigadors del CREAF i els especialistes pertanyents a 28 universitats i centres especialitzats.

L’objectiu de l’estudi és avaluar quines espècies d’arbres reemplacen els arbres afectats per la sequera. Per fer-ho s’ha estudiat el comportament de 131 boscos temperats (no tropicals) de tot el món.

La conclusió principal és que tan sols en el 21 % dels boscos estudiats els arbres dominants abans d’una sequera ho segueixen sent després.

Una altra dada rellevant és que en un 10 % dels casos els arbres que hi havia abans de la sequera són reemplaçats per vegetació herbàcia, un fet que denota la dificultat del bosc original per recuperar-se.

Fugir de la visió catastròfica

Segons Enric Batllori, si bé calen estudis a llarg termini, els indicadors dels quals es disposen actualment suggereixen que en alguns casos la mortalitat per sequera pot derivar en canvis sobtats de les característiques de l’ecosistema, tals com la pèrdua del bosc a favor d’arbustos o herbes.

Malgrat això, Batllori explica que les condicions humides després de la sequera afavoreixen que els canvis siguin menys pronunciats que si les condicions són seques.

Lluny de la visió catastrofista, Batllori apunta que en les zones analitzades la mortalitat no és total, sinó que moren arbres puntuals en major o menor proporció: “La sequera està afectant boscos de tot el món, però la mortalitat d’arbres no sol ser massiva. A més, en molts casos la vegetació que substitueix els arbres morts està més adaptada a les condicions climàtiques que s’esperen per les properes dècades, fet que pot augmentar la resiliència de l’ecosistema a llarg termini”.

Sequera i reorganització dels ecosistemes

Que morin arbres a causa de la sequera pot donar lloc a una important reorganització dels ecosistemes forestals els propers decennis. “Aquest fenomen no el podem deslligar d’altres agents que actuen als boscos, com ara la gestió forestal, els incendis o les plagues. De fet, els episodis de mortalitat forestal són el resultat de l’efecte combinat de més d’un d’aquests agents“, explica Francisco Lloret, investigador del CREAF i coautor del treball.

Segons es desprèn de l’article, en general després d’una sequera creixen amb més facilitat espècies vegetals que necessiten poca aigua, tot i que en alguns boscos les espècies que creixen tenen necessitats d’aigua similars a les dels seus antecessors dominants, un comportament que s’explica per múltiples factors.