El 18 graus que anotem aquest dijous a mig matí disten, i molt, dels valors que s’assolien ara fa exactament cinc anys a Barcelona, però sobretot al prelitoral barceloní. Per aquelles dates ens trobàvem immersos en una de les onades de calor més primerenques que es recorden.
A Barcelona, concretament a l’Observatori Fabra, el 14 de maig d’avui fa cinc anys van assolir una màxima de 32,2 ºC, el segon registre més alt registrat mai en un mes de maig en més de 100 anys de dades. De moment el rècord de calor del maig el manté el del 31 de maig del 2001, i en segona posició aquest de l’any 2015.
La temperatura curiosament va ser més baixa durant l’onada de calor a baix a la ciutat de Barcelona que no pas a Collserola gràcies a la marinada, i la presència de boira costanera intermitent. D’aquella onada de calor cal destacar els 29,2 ºC de màxima de l’estació del Raval o els 29 ºC de la Zona Universitària. Registres aquests darrers, lluny de rècords per un mes de maig.
El vídeo que il·lustra aquesta notícia, realitzat mitjançant la tècnica del “time lapse”, permet veure com va evolucionar aquell 14 de maig a Barcelona. La boira marítima va anar fregant, de tant en tant, la costa barcelonina, motiu pel qual la temperatura es va mantenir força més a ratlla a prop del mar que no pas a Collserola o al prelitoral. Aquell dia, a tall d’exemple, a Sabadell i Sant Sadurní d’Anoia van anotar una temperatura màxima de 36 ºC. A Sant Cugat del Vallès i a Granollers el termòmetre es va disparar fins als 34 graus. La terbolesa de les imatges es deu a la presència de pols del desert del Sàhara en suspensió.
Com s’entreveu l’estiu? Primeres aproximacions
La calor prematura del maig del 2015 va precedir un estiu molt dur a causa de la calor i la greu sequera. Va ser un estiu molt calorós, en què Catalunya va patir una forta onada de calor a principis de juliol, amb màximes de fins a 35 graus a l’Observatori Fabra, la màxima d’aquell estiu. Des de llavors, però, ja hem superat aquesta marca al Fabra durant el pic de calor de l’agost del 2018 (37,2 ºC al Fabra i 39,8 ºC a la Zona Universitària) i, recentment, el juny del 2019 amb una màxima absoluta al Fabra de 37,7 ºC. Aquest darrer registre va suposar el rècord absolut en un mes de juny, però també de tot l’estiu del 2019.
Ara per ara, els models estacionals de l’agència nord-americana NOAA anuncien un estiu amb temperatures pròximes a les habituals. Concretament apunten un mes de juny amb temperatura pròxima a la mitjana a bona part de Catalunya excepte als Pirineus, on podria ser inferior. El juliol podria ser lleugerament més càlid en algun tram del litoral tarragoní, i a l’agost no s’observen tendències significatives.
Pel que fa a a la precipitació, els mapes estacionals de la NOAA insinuen un estiu amb més precipitació de la normal, sobretot pel que fa als mesos de juny i en menor mesura de juliol, que podria ploure més a l’interior i el nord de Catalunya, no tant arran de mar. L’agost mostra registres pròxims a la normalitat.
Tal com sol ser habitual, les diverses agències de meteorologia solen divergir en aquest tipus de pronòstic a llarg termini, que convé recordar que són sempre de fiabilitat molt limitada. L’agència estatal de meteorologia (AEMET) pronostica pel període comprès entre el maig i el juliol un 50 % de probabilitat que sigui més càlid del normal a l’estat espanyol, un 30 % que sigui normal i un 20 % que sigui més fred de l’habitual (període de referència 1981-2010). Pel que fa la precipitació, no s’observen tendències, per tant podria acostar-se a la mitjana climàtica.
Finalment, la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya coincideix força amb l’AEMET i apunta anomalia positiva de temperatura de cara a l’estiu. El mes de juny podria finalitzar amb una temperatura mitjana entre 0,5 i 1 grau superior a la normal, en el cas del juliol s’emplaçaria entre 0,25 i 0,5 ºC per sobre, i a l’agost se situaria novament entre 0,5 i 1 ºC per damunt.
Pel que fa a la precipitació, el Meteocat apunta un juny amb registres pròxims als habituals a l’entorn de Barcelona i a Catalunya, però el juliol i sobretot l’agost podrien deixar-nos una mica menys de pluja, entre un 5 i un 10 % menys.
Sigui com sigui, de moment, els mapes a curt i mitjà termini no albiren cap calorada important i mantenen la presència freqüent de ruixats de cara als pròxims dies. La calor intensa arribarà a Barcelona, mai no falla, però probablement ho faci entrat ja el mes de juny.
