aiguat del novembre des de l'Observatori Fabra. Foto: Alfons Puertas
aiguat del novembre de 2018 des de l'Observatori Fabra. Foto: Alfons Puertas

Sovint hem sentit a parlar de com ens afecten fenòmens com El Niño, La Niña o altres teleconnexions, com l‘oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) o l’oscil·lació de l’Àrtic (AO), però el cert és que cap d’aquests indicadors té una influència tan directa al temps de casa nostra com l’índex WeMO.

Què és la WeMO ?

La WeMO és l’oscil·lació del Mediterrani Occidental. Aquest índex va sorgir precisament perque es va comprovar que els índexs com la NAO, no tenien una relació tan directa en el temps del Mediterrani com sí que el té a la façana Atlàntica, i calia trobar-ne un de més proper i precís.

Es tracta d’un índex estudiat i investigat a principis d’aquest segle present per investigadors del Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona que estableix una correlació entre la pressió atmosfèrica de dos indrets determinats del Mediterrani Occidental i el temps previst per a la façana Mediterrània de la península Ibèrica.

Pàdua i San Fernando

Joan Albert López Bustins, cap d’estudis de Geografia i investigador del grup de climatologia. ens explica que es van triar dos llocs estratègics per realitzar el càlcul d’aquest índex.

Així, es van triar Pàdua (Itàlia) i San Fernando (Espanya), dues ciutats que tenen sèries de dades de pressió atmosfèrica que arrenquen al segle XVIII i que permetien fer-ne un estudi molt ampli.

A més a més, la tria no era pas casual. López Bustins ens diu que les dades de pressió de Pàdua ens permeten veure l’alternança que hi ha entre dos centres d’acció habituals al continent, com són la baixa de Gènova i l’anticicló centreeuropeu, mentre que les dades de San Fernando permeten comprovar el moviment d’un altre clàssic europeu, l’anticicló de les Açores.

Si l’índex és negatiu, més risc d’aiguats

L’índex WeMO, que oscil·la entre -3 i +3, té una fase positiva o neutra i una altra de negativa.

Fases de la WeMO. Font: grup de climatologia de la Facultat de Geografia de la UB

En situacions de WeMO positiva (amb altes pressions al golf de Cadis i baixa al nord d’Itàlia), el temps a Barcelona i la costa Mediterrània espanyola acostuma a ser estable, sense pluges.

Per contra, l’índex de WeMO negativa indiquen més núvols, pluges i fins i tot aiguats importants.

López Bustins ens afirma que, com més negatiu és l’índex WeMO, més probabilitat hi ha de pluges torrencials d’entre 100 i 200 litres en algun punt de la façana Mediterrània estatal. A més a més, conclou que hi ha una relació en la seva distribució, de manera que el dia que l’índex WeMO és més negatiu, el risc de pluges importants acostuma a ser més alt entre el sud de Catalunya i València, mentre que l’endemà (del dia amb l’índex més negatiu), aquest risc es desplaça cap a Girona i l’Empordà.

Aquest índex, també els ha permès saber quina afectació pot tenir (directa o indirectament) el canvi climàtic. És d’aquesta manera que, estudiant l’índex del període 1951-2016 es va establir el decenni 11-20 d’octubre com el període més propici per tenir uns índexs especialment negatius i, per tant, més probabilitat d’aiguats. Segons ens informa López Bustins, s’ha vist com aquest període s’està desplaçant cada cop més cap al novembre.

Dies amb índex WeMO molt negativa

I gairebé, ni fet expressament, entre diumenge i dilluns tindrem uns índexs de WeMO en fase negativa, situant-se al voltant del -2,75 (recordeu que anava de -3 a +3)

Veurem el que donarà de sí aquest possible episodi que, d’entrada, ens durà una nova intrusió de pols del Sàhara en suspensió.