El Consell de Ministres ha acordat aquest divendres donar suport a la candidatura que presentarà Barcelona per acollir la tercera seu del Centre Europeu de Predicció Meteorològica de Mitjà Termini (ECMWF, de les seves sigles en anglès). Aquesta nova seu s’afegiria a les de Reading (Regne Unit) i la que s’està construint a Bolonya i que acollirà el proper 2021 el nou superordinador del Centre Europeu de Predicció.
L’ECMWF és una organització creada l’any 1975 i que està integrada per 34 estats membres, dels quals Espanya en forma part i disposa d’un model meteorològic global reconegut com un dels que millors prediccions meteorològiques realitza.
L’AEMET i el BSC, claus per a la tria de Barcelona
En aquest sentit, s’ha decidit fer l’aposta per Barcelona perquè es considera que reuneix les condicions científiques i innovadores més propícies dins del territori. S’ha valorat també molt positivament la presència d’una comunitat científica que investiga un dels millors models de predicció climàtica i meteorològica que existeixen en l’actualitat, l’anomenat Copernicus, depenent també de la Unió Europea en col·laboració amb el Centre Europeu de Predicció de mitjà termini.
I aquí és on juga un paper important el Barcelona Supercomputing Center (BSC), que disposa en l’actualitat de diversos programes de desenvolupament del programa Copernicus. L’Agencia Estatal de Meteorologia també hi juga un paper cabdal, atès que és el representant espanyol al consell de països membres aportant més de tres milions d’euros cada any.
Més d’un centenar de llocs de treball
En un primer moment s’espera que podria donar feina a unes 150 persones, sobretot per poder donar els serveis de predicció del Centre Europeu de Predicció, Atmosfera i Canvi Climàtic del programa Copernicus. Més endavant es podria augmentar fins a 250 persones les que podrien treballar per a aquesta nova seu ampliant també el servei de monitorització de gasos d’efecte hivernacle també del programa Copernicus.
Barcelona no s’atura després de Nissan
Segons ha comunicat divendres a la tarda l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la ciutat “no renuncia a res, no s’atura i segueix buscant totes les oportunitats possibles per consolidar-se com a ciutat oberta, que fa front als grans reptes globals com el canvi climàtic, i per captar talent i inversions en sectors estratègics“.
Colau ha destacat, en aquest sentit, que es tracta de llocs de treball de molta qualitat i en un àmbit estratègic. També que Barcelona “té molt de talent propi i grans equipaments”.
El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha indicat que aquesta és la primera gran materialització de l’acord de “cocapitalitat” que van signar l’Ajuntament i el Govern espanyol, amb el compromís que Barcelona fos capital també en termes científics i culturals. Properament, segons ha explicat, es posarà en marxa l’oficina tècnica que prepararà la candidatura.
Sobre la coincidència amb la decisió de Nissan, Collboni ha reiterat que “el camí és llarg”. “No llencem la tovallola, seguirem discutint per mantenir l’activitat i continuarem buscant inversions industrials”.
Les utilitats del programa Copernicus
El programa Copernicus ofereix tot un ventall de possibilitats per monitoritzar el temps i el clima. Eines per intentar establir possibles comportaments futurs en base a la pujada de la temperatura associada al canvi climàtic, estudi d’imatges de satèl·lit, evolució del clima així com estudis sobre inundacions, sequeres i altres variables útils per entendre, no només el temps del present, sinó també el del futur.
📢April #temperature highlights from #Copernicus #C3S:
🌡️Globally, last month was on a par with the previous warmest April in our record (2016)
🌡️In Europe, well above average in some western countries, but below average in the northeastMore detail➡️https://t.co/V6jEDuEJwr pic.twitter.com/lcfAxXBaIc
— Copernicus ECMWF (@CopernicusECMWF) May 5, 2020
De fet, gràcies al programa Copernicus, es va dissenyar també un eina encara en funcionament que intenta establir lligams entre la meteorologia i la incidència de la covid-19.