L’avet blanc o avet comú (“Abies alba”) és una de les 33 espècies d’avet que hi ha repartides arreu del món. Els avets formen boscos molt extensos bàsicament a l’hemisferi nord, en latituds altes dels continents americà i asiàtic. A latituds més baixes, les avetoses es van refugiant a les muntanyes, en àrees molt més modestes.
A Europa occidental l’avet blanc és un arbre força freqüent, sobretot al centre i el sud del continent. En zones del nord és substituït en molts casos per les pícees (“Picea abies”), que en realitat són falsos avets, malgrat la gran semblança.
A la península Ibèrica hi ha només dues espècies autòctones d’avet: l’avet blanc i el pinsap (“Abies pinsapo”).
L’avet blanc
L’avet blanc viu exclusivament als Pirineus
, on es barreja sovint amb el faig. A Catalunya n’hi ha sobretot a la Vall d’Aran i zones pròximes, també de forma dispersa en altres punts dels Pirineus i els Prepirineus. Cal destacar, a més, els del massís del Montseny: a la vall de Santa Fe i al Matagalls.
A Catalunya viu entre els 1.200 i els 2.000 metres aproximadament, sobretot a l’estatge subalpí.
Es tracta d’un arbre alt, que pot arribar fins a 45 m d’alçària. Es caracteritza per tenir les branques gairebé perpendiculars al tronc, més curtes a la part baixa que a dalt de l’arbre, un fet que li confereix una forma general cònica piramidal.
Les fulles són linears, verdes i lluents a la part superior, i amb dues ratlles blanques molt característiques a la part inferior. Les fulles s’insereixen inicialment en espiral al voltant de les tiges, però més endavant s’acaben situant en un sol pla, fent una doble rengla o pinta.
Les pinyes dels abets (gènere “Abies”) creixen cap amunt, en canvi les de les pícees (gènere “Picea”) ho fan cap avall, pengen de l’arbre. La seva fusta, tendra i flexible, s’usa per fer bigues, mobles o paper.
Com poden viure els avets a Barcelona?
L’avet blanc és un arbre de climes freds i sobretot humits. Requereix humitat permanent al sòl i precipitacions d’entre 1.000 i 1.500 litres anuals. La pluja a l’estiu convé que superi els 300 litres per metre quadrat, un valor allunyat dels encara no 100 litres que s’acumulen a Barcelona en aquest període.
La temperatura mitjana a l’agost s’ha de moure preferentment entre els 15 i els 18 graus, un valor que també dista, i molt, dels 24 graus de la capital catalana.
Malgrat aquests requeriments tan específics, a Barcelona sobreviuen força bé alguns exemplars d’avet blanc, plantats en alguns indrets sobretot de la part alta. El motiu de la seva supervivència pot raure en el fet que els avets, com a coníferes, són força resistents a la sequera gràcies a les seves fulles, petites i en forma d’agulles, que redueixen les pèrdues per evaporació i al seu sistema de captació d’aigua de les arrels. A banda, els exemplars urbans solen créixer en zones ombrívoles i, en alguns casos, en jardins particulars on poden disposar de regs addicionals.
A la ciutat en podem trobar exemplars isolats a diversos indrets. Cal destacar-ne la presència, per exemple, als jardins de la Residència Salesiana Martí-Codolar, al nou Jardí Botànic, a Canyelles, o bé a prop del Guinardó: a la zona enjardinada que hi ha entre el carrer de Tenerife i el de Francesc Alegre.
El pinsap
El pinsap (“Abies pinsapo”) és un arbre que només viu de forma natural en uns pocs indrets del sud de la península i el nord d’Àfrica: a la Serranía de Ronda i en punts del Rif marroquí.
Viuen en zones de muntanya, en punts extraordinàriament plujosos com Grazalema, l’indret més plujós de la península. S’emplacen sobretot a les cares nord de les muntanyes per tal de superar la manca de pluges de l’estiu mediterrani.
És un arbre molt apreciat estèticament que es diferència de la resta d’avets per les fulles (acícules) curtes i disposades en espiral al voltant de la tija, amb un aspecte semblant a un raspall rodó. Les fulles poden aguantar fins a 15 anys damunt de l’arbre.
Es pot considerar també un arbre rar a la ciutat, tot i que n’hi ha més que d’avets blancs. Viu també en jardins de la part alta, en alguns casos particulars.
Un dels més espectaculars és l’exemplar que hi ha a les Llars Mundet, un arbre recollit en el llibre ‘100 arbres singulars de la ciutat de Barcelona’: es tracta d’un exemplar de 16 metres d’alçària i d’una edat aproximada de 65 anys.
També podem trobar diversos exemplars de pinsap a Canyelles, un de notori al carrer de Tenerife, 2 o un al Jardí Botànic Històric, entre altres indrets.
L’Atles de biodiversitat de Barcelona permet trobar la ubicació de tots els avets o pinsaps de la ciutat, així com de qualsevol altre arbre.
Els avets de Nadal
L’avet blanc no és una espècie comercial. Actualment un dels avets de Nadal més venuts és l’avet del Caucas (“Abies nordmanniana”), tot i que també són habituals les pícees. La proporció aproximada és del 75 % del primer i 25 % del segon.
David Masferrer, productor dels vivers Masjoan d’Espinelves, destaca que produeixen com a arbre de Nadal un 10 % de pinsaps, però que el que es demana més i es cultiva amb major diferència és l’avet del Caucas —70 %—, seguit de la pícea (“Picea pungens glauca”), en un 10 %.
A la finca de Mas Joan van crear l’avet del Montseny, l'”Abies masjoanis”, una varietat creada a partir de l’avet blanc i el pinsap.
