La clàssica boira hivernal té poc a veure amb la boira que a vegades veiem a Barcelona. Malgrat que tot és boira, l’origen és molt diferent. S’ha pogut veure la clàssica boira de primavera de Barcelona, tot i que no ha estat gaire espessa a tocar de mar.
La boira interior, de radiació
La boira interior, la clàssica del pla de Lleida, altiplà central, Catalunya central o el Prepirineu té l’origen en un descens de la temperatura de la capa de la troposfera més propera a la superfície terrestre per la pèrdua de calor d’aquesta superfície. El terra té una capacitat d’absorbir i perdre calor d’una manera molt més ràpida que una superfície aquàtica, que és més inercial (li costa més temps escalfar-se i refredar-se).
Quan es fa de nit, el terra es refreda molt ràpidament i amb això i la manca de vent, que evita la barreja de l’aire de diferents capes, es refreda la capa més propera a terra fins a arribar a la saturació. La temperatura baixa tant que l’aire ja no té més capacitat d’absorbir humitat, es condensa i forma així la boira de radiació, tant típica de l’hivern a l’interior, que pot ser persistent, fins i tot ploranera o gebradora, en funció de si la temperatura és positiva o negativa.
La boira de radiació es dona en situacions de calma anticiclònica amb poc vent. Acostuma a ser la causant també de les grans inversions tèrmiques que fan que la temperatura sigui clarament més baixa al fons d’una vall que a les muntanyes del seu voltant.
La boira de Barcelona, d’advecció
De gènesi totalment diferent de la boira que trobem terra endins és la boira que ens visita a casa nostra de tant en tant.
La boira d’advecció a la nostra ciutat es forma per l’arribada d’una massa d’aire molt càlida en contrast amb una superfície freda. En el cas barceloní, aquesta superfície freda és el mar i s’acostuma a donar a la primavera, que és precisament quan el mar té una temperatura més baixa.
Quan arriba la massa d’aire càlid, entra en contacte amb el mar fred. La capa més propera al mar es refreda i es condensa i forma la boira que acostuma a deixar-nos una façana marítima fantasmagòrica a Barcelona, però es tracta d’un fenomen molt costaner. Tot i que a vegades la boira pot cobrir —si més no en forma de núvols baixos— bona part de la ciutat, normalment es tracta d’un fenomen que rara vegada arriba alguns centenars de metres mar endins.
Tot és boira, sí, però pot tenir un origen molt diferent.
