Hores abans d’oferir un concert L’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya, Albert Pla passa pels estudis de betevé. Manté una conversa desenfadada amb Carles Flavià al programa ‘Qualsevol nit pots sortir sol’, en què, a cop de frases curtes, comparteix records i reflexions no només entorn de la seva carrera sinó també sobre la seva manera d’entendre la vida.
Pla recorda els seus inicis com a cantautor, marcats per la participació a la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén el 1988. Ser reconegut amb el premi de millor intèrpret i millor cançó en aquest certamen va determinar que es dediqués professionalment a la música. Fins aquell moment, explica l’artista de Sabadell, treballava en una fàbrica tèxtil tallant roba i retocant patrons.
El 1990, Albert Pla va ser distingit amb ell Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Destaca, entre rialles, com ’és l’únic premi que m’han donat que em van donar peles’ i confessa que no recorda en què es va gastar el milió de pessetes amb què estava dotat però suggereix que ‘ens ho deuríem passar bé.’
Gairebé una dècada després del seu primer disc, presenta ‘veintegenarios en Alburquerque’. El treball inclou ‘La dejo o no la dejo’, un tema que va generar polèmica per parlar d’una relació sentimental amb una jove terrorista. ‘El govern hauria de fer alguna cosa’, ‘jo crec que la responsabilitat és seva’ afirma en ser preguntat per la seva opinió respecte el terrorisme.
