Juli Capella, comissari de l’exposició, que s’ha anomenat “Tricicle clic”, repassa els grans muntatges de Paco Mir, Carles Sans i Joan Gràcia, o el que és el mateix: Tricicle.
El gag dels bebès, el dels “yuppis” que esperen l’avió, el de ‘Soy un truhán, soy un señor’… No acabaríem mai d’esmentar els números més aplaudits —i riguts— de Tricicle, i per reviure’ls es pot visitar una mostra a la Sala 1 del Palau Robert fins al 3 d’octubre.
Del Teatre Llantiol als Jocs Olímpics
Des del primer espectacle llarg que van estrenar, ‘Manicomic’ (1982), que aplegava esquetxos que havien fet al Teatre Llantiol, passant per ‘Exit’ (1984), centrat en el món de l’aviació, i ‘Terrific’ (1991), al més pur estil ‘La matança de Texas’, el que es pot veure a la mostra són curiositats dels muntatges i trucs que tenia el trio per fer riure. Per exemple, els imants que tenia una maleta perquè una tassa s’hi quedés enganxada.
Potser un dels moments més assenyalats de la carrera del Tricicle va ser la seva intervenció a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, en què feien d’atletes. Va ser el primer cop que a una cerimònia d’aquestes característiques s’hi incloïa un espectacle humorístic.
Una rialla cada vuit segons
A l’exposició del Palau Robert s’assegura que el Tricicle provoca una rialla cada vuit segons. Tenint en compte que la companyia va estar en actiu del 1979 fins acomiadar-se dels escenaris amb ‘Hits‘ al 2020, i van fer actuacions per més de 20 països, podem dir que les rialles s’han de comptar per milers de milions!
Tricicle va aprofitar el seu comiat per oferir els seus espectacles en línia. i deixar la porta oberta a crear un Tricicle amb tres actrius joves.
