Una crida l’atenció i desperta sensacions oposades, segons amb qui parlis. L’altra, malgrat la seva dimensió, passa força desapercebuda. Totes dues van ser d’ús privat i en determinat moment van passar a ser d’ús municipal. Analitzem i visitem amb un expert en la matèria i veí del districte dues construccions majestuoses del barri del Baix Guinardó: la Casa de les Altures i les antigues casernes de Girona.
La Casa de les Altures és des del 1991 la seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’una construcció curiosa per la seva arquitectura i per la seva història. Joaquim Borràs, coordinador del grup territorial que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) té al districte, ens n’explica tots els detalls: enmig d’una zona de conreus, el 1886 la companyia Aigües de Barcelona va voler fer-hi un gran dipòsit d’aigües per donar servei a tots els habitatges nous que s’estaven construint a l’Eixample.
Uns anys més tard, cap al 1890, l’apoderat de la companyia va fer-s’hi la seva residència familiar, just al costat de la Central d’Altura, que bombejava l’aigua cap a altres centrals que eren més amunt de la muntanya, de manera que aquell palauet es va conèixer des del principi com la Casa de les Altures.
Un estil arquitectònic que era tendència
Feta en estil neoàrab o neomudèjar, malgrat que pugui ser l’edifici barceloní més reconegut d’aquest estil arquitectònic, la Casa de les Altures no va ser ni el primer ni l’únic: abans de la seva construcció ja s’havia erigit al passeig de Gràcia, número 24 —cantonada amb el passatge de Maria Canals— un edifici cantoner d’aquest estil arquitectònic i al barri de Sant Gervasi – Galvany ja existia l’anomenada Alhambra de Sant Gervasi, una finca particular que replica l’estil del monument més visitat de Granada perquè l’esposa del propietari era granadina i no volia enyorar-se.
Fins i tot la plaça de toros de Las Arenas, inaugurada el 1900, o o La Casa Marsans de Vallcarca de 1907 seguien aquest estil d’inspiració exòtic , que estava tan de moda a la Catalunya del tombant de segle i que no va passar desapercebut ni per a l’arquitecte d’arquitectes, Antoni Gaudí, que va construir la Casa Vicens, al barri de Gràcia, seguint els paràmetres de l’essència neoàrab.
Els usos de la Casa de les Altures
Pel que fa a la Casa de les Altures, val a dir que el propietari original hi va viure un grapat d’anys i prou, perquè de seguida va acusar la desconnexió d’aquell indret amb la resta de la ciutat. Quan va deixar-hi de viure, la companyia d’aigües va fer servir l’edifici per celebrar-hi actes protocol·laris i festes, i durant la Guerra Civil va ser escola de colònies per als fills dels treballadors de la companyia. Després d’uns anys d’abandonament i de clam veïnal per recuperar-la, la Casa de les Altures finalment el 1991 va reobrir-se per acollir la seu del districte.
Les casernes de Girona
L’altre edifici que visitem amb Borràs és el que havien estat les casernes de Girona, i de les quals només queda dempeus l’edifici principal, que té entrada pel carrer de Lepant. A finals del segle XIX, l’Exèrcit va voler construir un quarter per al regiment de cavalleria del Bruc i de Girona. Per això, va comprar uns terrenys vastos al barri i va edificar una caserna militar i unes instàncies on es guardaven cavalls.
L’edifici principal es conserva i ara es destina a usos municipals, per exemple, és la seu de l’arxiu històric del districte i la seu d’atenció al ciutadà. La resta de patis i edificis secundaris des dels anys 80 es van anar enderrocant progressivament perquè tot el complex ja va deixar de tenir ús militar.
El 2009 va decidir fer-s’hi uns jardins públics que es van anomenar del Príncep de Girona, en honor al rei d’Espanya actual. El 2018 es va fer una consulta popular per triar el nom nou que dels jardins. Competien noms republicans amb d’altres de monàrquics, i al final es va triar un de neutre: Jardins del Baix Guinardó.
