La seu del districte d'Horta-Guinardó o Casa de les Altures és un dels majors exemples de l'estil neomudèjar de Barcelona. Construïda el 1890, presenta diversos elements arquitectònics d'inspiració arabitzant. CARLOTA GIMÉNEZ, historiadora "En aquell moment hi havia molt la idea aquesta de l'orientalisme i les coses d'estil així àrab. Per això té aquest estil que recorda així d'una manera molt subtil l'Alhambra de Granada." S'anomena Casa de les Altures perquè tenia un dipòsit subterrani amb una estació de bombeig que propulsava l'aigua fins a uns dipòsits que hi havia a Can Baró. "L'aigua pujava allà a dalt perquè d'aquesta manera tenia més pressió i podia distribuir més bé l'abastament d'aigua. Llavors com que eren les aigües que pujaven a les altures es deia Casa de les Altures." Era la residència del director de la Societat General d'Aigües però, a més, tenia altres usos. "Per reunions, estades i es van fer algun tipus d'activitat de la companyia." També va servir com a casa de colònies dels fills dels treballadors de la companyia durant la Guerra Civil. Va estar uns anys en desús i va arribar a un punt de degradació que en va fer perillar la preservació. En aquell moment els veïns van començar a reivindicar-la pel barri. "Estava en molt mal estat i l'any 84 va ser quan l'Ajuntament va comprar la casa, es va rehabilitar i llavors el 89 ja va ser la seu del districte d'Horta-Guinardó."
La Casa de les Altures, catalogada com a patrimoni d’interès cultural, és un dels exemples més recognoscibles de l’estil neomudèjar a Barcelona. Va ser construïda l’any 1890 com a habitatge del director de la Societat General d’Aigües, l’enginyer Nicolau Recúlez. Va ser ell qui va indicar al mestre d’obres que la va projectar, Enric Figueres, com volia que fos l’edifici. Amb els anys, però, va quedar abandonada i va començar a degradar-se fins al punt que en perillés la preservació.
L’Ajuntament la va adquirir i reformar als anys 80 després d’una reivindicació veïnal. És la seu del districte d’Horta-Guinardó des de 1989 i s’anomena Casa de les Altures per unes bombes d’aigua que propulsaven l’aigua cap amunt, cap a les altures, fins a uns dipòsits ubicats a Can Baró. Amb aquest sistema es va aconseguir abastir d’aigua la ciutat després del creixement que va experimentar a principis del segle XX amb la consolidació de l’Eixample.
