A la planta subterrània del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona es viu un ritme frenètic de cursos formatius i de treball penitenciari. És una de les zones de la presó a càrrec del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) que gestiona el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest és l’organisme català encarregat d’oferir a les persones internes l’oportunitat de formar-se, aprendre a treballar i cercar feina.
Juan José Torres és el director dels CIRE i ens atén en una aula d’informàtica de la presó Wad-Ras. Explica que aquest model de reinserció català és únic a Europa i segurament a tot el món.
”Les persones recluses tenen la privació del dret a la llibertat però tots els seus altres drets han de quedar intactes, protegits i potenciats per permetre que quan surtin de la presó puguin reincoprorar-se a la societat i no tornin a delinquir”.
Els CIRE existeixen a tots els centre penitenciaris catalans i la seva gran diferència, assegura Torres, és que ofereixen una borsa de treball única perquè els reclusos i recluses puguin recerca feina quan gaudeixen de permisos o estiguin en règim obert. I sembla que el model funciona perquè entre les dones recluses a Catalunya només un 26 % són reincidents. En el cas dels homes la xifra augmenta fins el 30,5 % de reincidència.
Treballar al Centre Penitenciar de Dones de Barcelona
Totes les feines que fan les recluses dins del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, com a totes les presons són amb contracte laboral i cotitzant a la Seguretat Social. L’encarregada del taller de producció és la Mónica. Ens explica que la feina dins de la presó li serveix per formar-se, per aconseguir diners per mantenir-se i per enviar-los a fills i familiars. La Mónica diu que viure sense llibertat és molt dur. Ella té molt clar que aquí aprofitarà el temps per poder trobar feina un cop sigui lliure.
“Jo visc entre murs però el que tinc molt clar és que jo he entrat a la presó, però la presó no permetré que entri dins meu”.
La Mónica, encarregada del Taller de ProduccióEn una sala annexa al taller de producció hi trobem una petita sala on les recluses estan fent un curs d’auxiliar de perruqueria. La seva formadora, la Marina Coderch del SOC, ens explica que el més important del curs és que aprenguin els habilitats bàsiques i així potenciar les habilitats de les preses perquè un cop quedin en llibertat puguin trobar feina.
La Mercè és una reclusa que fa uns mesos que és a la presó de forma preventiva. Assegura que li agrada aprendre perruqueria i ens explica que la formació fa que les hores del dia passin molt més ràpid. La Mercè, que té fills fora la presó, ens explica que el seu pas per Wad-Ras li està servit de molt.
“Quan surti d’aquí estic segura que no cometré mai més un delicte”.
La Marta Janet Cruz és colombiana i des que ha entrat a la presó és l’encarregada de la bugaderia. Una feina que li agrada molt. A Wad-Ras un 40 % de les internes són d’origen estranger; dones que tenen una problemàtica afegida ja que la gran majoria han estat detingudes a la seva arribada a l’aeroport i han deixat les seves famílies als respectius països.
‘Està aquí m’ha permès valorar el que he deixat a Colòmbia”
El principal delicte de les recluses d’origen estranger és el tràfic de drogues i un cop acabin la seva condemna seran expulsades de nou al seu país d’origen. Ens explica que no ha vist com és la ciutat de Barcelona, tot i que fa temps que viu privada de llibertat al barri de la Vila Olímpica del Poblenou. Abans d’acabar l’entrevista ens assegura que quan torni a Colòmbia obrirà un restaurant de menjar ràpid.
