És un dimecres gèlid d’hivern al barri de Verdum. Passades les 10 del matí, entrem al local que l’Ajuntament ha cedit a l’associació Lola, No Estás Sola. Una entitat que des de fa anys ofereix tot tipus de recursos a dones en situació de sense llar.
Alice, la vulnerabilitat i la salut mental
Dins el local hi trobem una taula on algunes de les usuàries s’escalfen i conversen mentre prenen un cafè. Allà coneixem l’Alice, una barcelonina i que ens explica que va ser desnonada de casa seva. En aquell moment la vida li va canviar per complet.
”Em vaig quedar sense res. Dormia a zones públiques amb la inseguretat que això comporta per a una dona. El carrer em va tornar boja, és molt dur.”
I és que els anys durs en què l’Alice ha viscut al carrer li han passat factura. Des de fa uns mesos dorm en un centre on l’ajuden a superar els seus problemes de salut mental a la vegada que li ofereixen un lloc on poder dormir. L’Alice assegura que està molt contenta de poder dormir sense tenir por que ningú li pugui fer mal.
Fátima, una història de violència masclista
Dins d’una sala on hi ha una rentadora i una assecadora trobem la Fátima, que està atrafegada netejant la seva roba. Ens explica que va arribar de Tànger, al Marroc, fa uns mesos. D’allà va marxar fugint dels maltractaments del seu marit. Des que va arribar a Barcelona ha dormit al carrer.
“He patit intents de violació als carrers de la ciutat. Per a una dona no tenir llar és molt difícil, ja que patim molta més violència que un home sense llar.”
La Fátima ara passa tots els matins dins del local de Lola, No Estás Sola, on diu que ha retrobat l’alegria, la seguretat i una nova família que l’acull.
Eva, dos anys dormint al carrer
Quan estem a punt d’acabar el rodatge arriba una dona molt contenta i nerviosa. Els ulls li brillen. Es diu Eva i m’explica que avui, després de dos anys, ha dormit, per primera vegada, en una habitació d’una pensió social.
“I com ha estat l’experiència? Doncs no he pogut dormir, em diu. El matalàs era massa dur. Riu, riem.”
El millor d’aquesta nit, m’explica, “és que he dormit entre quatre parets, segura i sense por”. Li pregunto com veu la vida i em respon:
“De color verd esperança!”
No estan soles!
Lola, No Estás Sola ofereix a dones en situació de sense llar un espai de confort i seguretat que no tenen quan viuen al carrer. Les dones representen un 15 % de les persones sense llar que viuen a Barcelona i, d’aquestes, un 43 % són víctimes d’agressions físiques o verbals. La coordinadora del centre, Clara Naya assegura que la perspectiva de gènere és molt marcada en el cas de les dones que dormen al ras i sentencia:
”Les dones pateixen el doble o triple que els homes, ja que suporten molt estrès pel fet de poder ser violades, agredides o maltractades.”
I és que aquest petit local és un espai d’empoderament i segur per a totes elles. Aquí es poden dutxar, netejar la roba o prendre una beguda calenta. A la vegada les ajuden a buscar els recursos socials que ofereixen les administracions. Uns recursos, segons Naya, molt masculinitzats i que no s’adapten a les necessitats d’una dona.
Des de Lola, No Estás Sola ens expliquen que totes aquestes dones arriben en situació de molt d’estrès, ja que per a elles dormir al ras suposa un gran perill. Segons la coordinadora, desenvolupen unes habilitats per sobreviure molt grans, admirables. Entitats com aquestes posen de manifest que calen més recursos per a dones que han quedat sense llar.
