El Col·lectiu Punt 6 ha realitzat un informe pioner a Barcelona per saber quin ús fan de la bicicleta les dones i les persones no binàries a la capital catalana i també —i aquest és el factor més nou— “per saber per què les dones no fan servir la bicicleta”, ha dit una membre del col·lectiu, Roser Casanovas.
A Barcelona, segons les dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF), el 2 % de les dones de la ciutat es mouen en bicicleta vers el 4,8 % dels homes, i és de les ciutats amb més persones usuàries de la bicicleta de l’estat. La majoria de ciclistes són homes (65,5 %) i les dones representen el 34,5 % de les ciclistes.
L’estudi
A l’estudi del Col·lectiu Punt 6, les enquestes en línia, tant a ciclistes com a dones que potser voldrien circular en bicicleta però no s’animen a fer-ho per diversos factors, van anar seguides d’uns grups de treball per aconseguir dades qualitatives. Sara Ortiz, coordinadora de l’estudi i membre del Col·lectiu Punt 6, ha explicat que un motiu important perquè no hi hagi més ciclistes és que “no consideren que la xarxa ciclista sigui segura”. Un exemple és que troben que els carrils no són prou amples per ser emprats simultàniament per gent que es mou a diferents ritmes, per exemple, patinets elèctrics, bicicletes i monopatins.
Un altre motiu cabdal per no decidir-se a circular en bicicleta és que “reben més assetjament viari que els homes pel fet de ser dones”, ha explicat Ortiz, concretant que a les zones 30 és on més assetjament suporten. “La pressió dels del darrere que volen avançar-te, que volen córrer” genera situacions de perill, ha explicat una ciclista col·laboradora de l’estudi, Esther Anaya. Ella també ha explicat que en aquesta “pugna per l’espai” en què a les ciclistes els toca el rebre.
Es donen situacions d’assetjament sexual que pot ser “verbal, físic o poden arribar a tocar-te.
Per evitar-ho, proposa generalitzar les zones de detenció avançada, com les de les motos però per a bicis, perquè les ciclistes tinguin prioritat viària i no hagin d’estar exposades i barrejades amb els vehicles motoritzats.
Manca d’acolliment
El Col·lectiu Punt 6 es va crear fa 15 anys per repensar l’espai públic amb mirada feminista. Des de la rambla de Badal, envoltades de trànsit motoritzat, la membre del col·lectiu, Roser Casanovas, descriu la convivència amb els vehicle.
Aquells espais on el cotxe té tanta presència són molt desagradables. Pel soroll, la contaminació i la manca d’acolliment.
La seva mirada diversa sobre l’urbanisme també inclou l’atenció a les persones grans i la seva autonomia: “A mi m’agradaria saber si utilitzen aquest entorn”, el de rambla de Badal, i preguntar-los si els genera sensació de comoditat tot aquell soroll i si els semàfors del carrer de Sants tenen el temps que necessiten per travessar.
Un dels seus treballs més reeixits per constatar “com l’espai perpetua les desigualtats de gènere” és el de Patis Coeducatius. Als patis de les escoles, el 75 % de l’espai està monopolitzat per un ús concret: el futbol.
“Nosaltres visibilitzem qui fa servir què, i quan tens el mapa ho veus clarament: totes les persones que no son el jugador de futbol, està als racons“, assegura Casanovas.
Aquesta nova onada de repensar els patis per fer-los més equànimes i compartits creuen que és importantíssim “perquè els patis també socialitzen”.
