Clara Fernández, de nom artístic Clara Concreta Concisa, és una pintora “sui generis”: pinta en digital, amb l’ordinador, emprant “sobre tot la lupa de Windows” perquè la necessita per ampliar la pantalla.
Tinc un 5 % de visió. Degut a la meva discapacitat visual necessito una lupa per ampliar la pantalla i controlar el que estic fent. I després pinto amb el Paint perquè és un programa molt senzill d’utilitzar.
Un nom amb anècdota
Aquesta veïna de la Nova Esquerra de l’Eixample, que es va posar el nom artístic perquè “tenia una professora de Dret Civil a la Universitat Autònoma que deia que volia els exàmens clars, concrets, concisos i articulats”, exposa dibuixos fins al 30 de novembre al Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, abans Centre Cívic Riera Blanca .
El seu art és abstracte, de colors “molt vius i improvisat, perquè és el que em surt”, i el practica des que té sis anys. Els seus “problemes de coordinació i equilibri”, junt amb la discapacitat visual, no li han impedit gaudir de l’art.
És de naixement, m’he desenvolupat així. També m’he trobat moltes limitacions i al final és una càrrega emocional que es va perllongant al llarg del temps.
Perquè la societat fos més integradora, perquè “la integració és bàsica”, Fernández aposta perquè col·laborin entitats de persones amb discapacitats amb les administracions per tal d’organitzar activitats conjuntament i per a tots els públics i acabar, així, amb les activitats segregades.
