Al Poblenou hi ha una antiga fàbrica que s’ha convertit en un oasi de creativitat i vegetació enmig del barri. S’hi pot trobar des de productes ecològics a tecnologia d’impressió 3D. És Palo Alto.
Antonio Baños parla amb Toni Clariana, president de la Fundació Palo Alto, sobre l’origen i el futur d’aquest espai.
Una fàbrica abandonada i ocupada per creatius
Palo Alto és una antiga fàbrica tèxtil del 1857 que s’ha conservat en la seva integritat. Gairebé tots els espais són els originals. L‘any 1980, el lloc va quedar abandonat i, l’any 1989, va ser ocupat per un grup creatiu format per diferents artistes i dissenyadors. Quan l’Ajuntament va adquirir el conjunt fabril, en època de Pasqual Maragall, va demanar a aquells artistes que no marxessin per evitar que quedés abandonat. En aquella època, el barri estava força deixat i no hi havia gaire gent disposada a instal·lar-s’hi. A més, la idea d’un espai de treball compartit, tan habitual avui, era inexistent.
Un oasi enmig del barri
Avui, les coses han canviat força i l’espai de Palo Alto és un oasi dins un barri que pateix una forta pressió immobiliària. Si se n’ha salvat, és gràcies a la creació de la Fundació Palo Alto, també en època de Maragall. Però de l’espai original, la Fundació ja només en gestiona el 35 % perquè l’Ajuntament el va treure a concurs i ha quedat repartit en diferents mans. Malgrat aquesta diversificació en la gestió, l’Ajuntament ha triat projectes compatibles o complementaris amb l’esperit de la Fundació Palo Alto. Un dels projectes previstos, per exemple, és una incubadora del món de la creativitat a l’Edifici E.
Trens i raspalls de dents
Toni Clariana és president de la Fundació Palo Alto, però també treballa en un dels espais de l’antiga fàbrica. Concretament, a Magma Disseny, dedicada al disseny industrial. Un dels projectes que tenen entre mans és el disseny del nou tren d’alta velocitat. Però dissenyen tota mena d’objectes, com ara un raspall de dents.
Clariana és al món del disseny des de l’època dels jocs olímpics. Aleshores va participar en la creació de diversos dissenys de l’entorn olímpic, com el Cobi, de Javier Mariscal ; o el logotip olímpic, obra de Josep Maria Trias.
Una maneta anticovid19
A Magma Disseny també es dediquen a la impressió 3D. Aquesta tecnologia permet una producció molt específica però, alhora, limitada. Per a Clariana, la tendència és anar del món global al local, un retorn als oficis però d’una manera més tecnificada.
Un exemple de l’especificitat i la immediatesa de la feina amb la impressió 3D és un cas recent de l’estudi Magma. Davant l’aparició del covid-19, i per evitar contagis, han creat una maneta per obrir la porta que no cal tocar amb la mà, sinó que s’arrossega amb el braç. L’any dissenyat i l’han imprès al seu local, i de moment l’han instal·lat a la seva porta d’entrada i sortida.
Mariscal, un dels pioners
Javier Mariscal és un altre dels ocupants actuals de Palo Alto. Ell va ser el primer a arribar-hi, el 1987. Buscava una nau i Pierre Roca, empresari de la comunicació, li va dir que tenia una clau d’una fàbrica abandonada. El lloc estava destruït i ple d’herbes altes com una persona. Però tots plegats se’n van enamorar.
