CineMigrante, el festival que va néixer fa 10 anys a Buenos Aires per conscienciar sobre el perquè de les migracions, celebra la setena edició barcelonina. Ho fa projectant de forma presencial una vintena llarga de pel·lícules, per bé que debats i col·loquis seran en línia a causa de la situació sanitària. Les seus principals de projecció són la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig i el Centre Cívic Pati Llimona, als quals se sumen de forma puntual l’Institut Francès, la plaça de Sant Felip Neri (projecció a l’aire lliure) o el Casal del Pou de la Figuera.
La setena edició ha engegat amb una cinta belga i camerunesa. Al documental ‘Chez Jolie Coiffure’ una perruqueria africana de Brussel·les esdevé punt de trobada d’una comunitat. Veiem i escoltem el que hi passa dins, però també el que passa més enllà del vidre. “Ens ha semblat interessant començar amb aquesta pel·lícula perquè explica molt bé el context migratori a Europa”, explica Mario Londoño, programador principal del festival.
Imatges per a la insurrecció
A la secció central (Imatges per a la insurrecció, un títol força eloqüent), moltes pel·lícules retraten persones que, des dels marges, qüestionen i resisteixen l’ordre dominant. La qüestió racial s’entrecreua sovint amb les d’identitat de gènere, com en el cas de ‘Bixa travesty’ amb una artista brasilera transgènere de protagonista, o ‘Cassandro the exotico’, on el personatge central és un lluitador mexicà gai.
Una secció dedicada exclusivament a cinema brasiler (Brasil persisteix, resisteix, en clara referència al règim Bolsonaro); una de retrospectiva (Panorama) amb cintes premiades en edicions anteriors a Buenos Aires, al festival mare, i una d’homenatge a realitzadores que han participat en el certament (10 anys/10 dones/10 assajos, perquè fa 10 anys que va néixer a Buenos Aires el certamen) arrodoneixen CineMigrante.
