La Sala Parés, al carrer de Petritxol, 5, va acollir la primera exposició de Picasso. El galerista Joan Anton Maragall ho va explicar el maig del 2017.

Quatre dibuixos en pastel, cap venda

Picasso va accedir a la Sala Parés gràcies a la mediació de Miquel Utrillo, que va recomanar al propietari de la galeria, el senyor Parés, exposar, en el marc de l’exposició “Pèl i ploma”, de Ramon Casas, l’obra d’un noi jove que tot just començava. Malgrat que a Parés no li va semblar una gran idea, hi va accedir. Picasso hi va exposar quatre dibuixos pintats en pastel i, per cert, no en va vendre cap.

Modernitat i escàndols

El desacord entre Barcelona i la modernitat va ser una constant al llarg del segle XX i va tenir força episodis a la Sala Parés.

El 1902, per exemple, l’exposició de “Les gitanes”, d’Isidre Nonell, va suposar un gran escàndol.

L’any 1925, l’oncle i el pare de Joan Anton Maragall van adquirir la Sala Parés. Un dels seus grans objectius va ser la renovació de continguts de la galeria. El 1928 Salvador Dalí va oferir una conferència a la Sala Parés per parlar de la mort de l’art tal com s’havia entès fins a aquell moment. Davant d’un munt de persones i de molts artistes, Dalí va dir que tot l’art que es podia veure en aquell moment a la ciutat, inclòs el de la Sala Parés, era putrefacció. Les seves paraules van provocar una autèntica rebel·lió entre els presents.

La Sala Parés, la primera galeria d’art

La Sala Parés va començar a funcionar com a galeria d’art l’any 1877 al número 3 del carrer de Patritxol. Va ser la primera galeria d’art d’Espanya. En aquella època, en la qual no hi havia museus a Barcelona, l’únic lloc on la gent podia anar a veure art i a comprar-lo era a la Sala Parés. La sala es va mantenir amb l’aspecte original fins a la reforma del 1988. Actualment, la Sala Parés treballa amb 35 artistes i té un fons d’unes 2.000 obres. Està considerada la vuitena galeria d’art més antiga en funcionament de tot el món.