El visionat de l’excel·lent documental ‘The sound of Belgium’ que, per cert, és obligat si ets un seguidor d’aquest programa, dona una visió concisa de la gran aportació del petit país centreeuropeu a l’evolució de la música electrònica i el “clubbing”.
En una relació volum/importància similar a la d’un altre país petit que també ha tingut una aportació crucial en la història de la música popular, com és Jamaica. Una de les coses que deixa clares el documental d’entrada és que els belgues fan les coses a la seva manera. El “clubbing” i l’oci nocturn han estat des de sempre una de les indústries més potents de Bèlgica i, paral·lelament, s’ha creat una indústria discogràfica potent i innovadora, però alhora independent per tal de satisfer les necessitats del mercat dels clubs i els DJ. Si la podem fer nosaltres mateixos perquè importar la música. Seguint aquesta màxima, primer va arribar el moviment new beat, un híbrid d’ebm, disco i tocs d’acid-house que va arrasar no sols a Bèlgica, sinó a tot el món. Cada setmana apareixien desenes de maxis per a DJ, molts dels quals dels mateixos productors sota infinitats d’àlies. Àlbums com ‘Rock to the beat’, dels 101; ‘Ibiza (European acid mix)’, d’Amnesia, o ‘Major problem’, d’Acid Queen, per citar-ne alguns, vehiculats per segells com R&S, CIM, Indisc o Kaos Dance van editar-se com a maxis per a ús dels DJ, però van acabar venent un nombre de còpies desorbitat. Sense oblidar-nos de fenòmens directament comercials com Technotronic o de bandes de culte com Front 242, també procedents de Bèlgica.
El següent pas lògic després del new beat era el que sobretot els anglesos anomenaven “Belgian techno”, bàsicament tecno produït a Bèlgica. El so en qüestió era una fusió de new beat accelerat, rave, ebm, techno i house i durant els primers anys 90 va dominar Europa de forma contundent. Igual que el new beat era un fenomen sense pretensions, destinat als professionals, però que va acabar assolint nivells de popularitat massius. R&S va continuar sent un dels segells insígnia i productors com CJ Bolland, Outlander o Frank de Wulf sota diversos àlies van ser els responsables d’aquest híbrid que va dominar els clubs europeus de principis dels 90 i que, avui, és un gènere de culte. El recuperem a la nostra ‘Retrospectiva’.
Escolteu el programa sencer aquí:
