Ha arribat la primavera! Encetem el programa escoltant dues cançons que parlen d’aquesta estació, cantades, molt lentes, una de tristor i desamor i una d’esperança, amb les veus d’Ella Fitzgerald i Laura Simó, respectivament. Continuem amb dues cançons primaverals més, en aquest cas instrumentals, a càrrec de Django Reinhardt i Clifford Brown.
Seguim amb l’orquestra de Jimmie Lunceford, una de les més famoses dels anys 30, valorada per la qualitat dels seus arranjaments, molts dels quals fruit de l’ofici i el bon gust del trompetista Sy Oliver.
Ja no deixem la figura de l’arranjador amb tres exemples més: Neil Hefti, que va treballar per Woody Herman; Gerry Mulligan, que escrivia els de la seva pròpia orquestra, i Oliver Nelson, que va donar forma orquestral a les composicions, sempre transgressores, de Thelonious Monk.
Acabem amb jazz que, precisament, prescindeix dels arranjaments: Les jam-sessions, en què el més important és la improvisació. N’escoltem dues sessions, una organitzada pel trompetista Buck Clayton, i l’altra pel productor Norman Granz, que les organitzava en forma de gires sota la marca Jazz at The Philharmonic.
