Dirigida, escrita i interpretada per Charles Chaplin, ‘City lights’ es pot considerar l’obra amb què Chaplin va arribar al cim de la seva carrera. Una producció que va durar tres anys per l’exigència metòdica i obsessiva de Chaplin en totes les seqüències.

Luis Aller demostra, amb exemple de pel·lícules anteriors, com la teoria que l’any 1927 va néixer el cinema sonor amb ‘El cantor de jazz’ és una de les mentides més grans de la història del cine, i assegura que Chaplin va resistir la pressió perquè la indústria ja no volia pel·lícules mudes.

Luis Aller: “Les pressions que va patir Chaplin perquè la pel·lícula fos parlada són inimaginables, però Chaplin ni s’ho va plantejar en quin idioma hauria de parlar un personatge tan universal, tant de qualsevol lloc com el seu rodamon, Charlot “

Ningú no volia veure una antigalla muda, però Chaplin va resistir quan tothom li augurava un fracàs. ‘City lights va ser un dels majors èxits de Charles Chaplin.

 

Crítica social a través de les emocions i la comicitat

Charlot, el rodamon sensellar més generós del món, coneix i s’enamora d’una florista cega, sense recursos i en perill de desnonament imminent. L’atzar fa que Charlot  eviti el suïcidi d’un milionari borratxo, que li fa promeses i li regala mil dòlars. Charlot dóna els diners a la florista, que el confon amb un milionari i aconsegueix, així, evitar el desnonament i li permet sotmetre’s a una operació que li retorna la vista. Mentre Charlot és capturat per la policia, acusat del robatori. Quan en surt de la presó es retroba amb la florista, que ara regenta una floristeria i viu amb l’esperança de retrobar el seu suposat milionari. La pel·lícula acaba amb l’escena en què la florista reconeix el seu benefactor quan li toca les mans.

Anàlisi de la pel·lícula

Luis Aller explica com Chaplin assegurava que” les pel·lícules sonores maquillaven la bellesa del silenci”. Una idea que ja s’expressa al principi de la història a manera de burla memorable dels films parlats, quan se sent una discurs inintel·ligible amb el qual satiritza la inauguració d’un monument. A través de l’anàlisi de les seqüències del film, veiem com Chaplin era un geni per expressar emocions, a través d’objectes, mirades i situacions. I com a curiositat,  la banda musical, amb ‘La violetera’, del mestre José Padilla.